Juntament amb la selecció de Qatar, debutant i amfitriona del Mundial 2022, un català farà història demà, instal·lat en el cim del món quan la pilota comenci a rodar. Se'l distingirà fàcilment perquè té el cap rapat i la barba poblada. Una aparença cridanera, inversament proporcional a la discreció amb la qual prefereix viure la vida.
Fèlix Sánchez Bas, com el seu nom indica, no té gens de Qatar. Potser els detalls hauran llimat la seva personalitat després de 16 anys a Doha. El llarg camí emprès, que va començar en 2006 per a dirigir a criatures que no eren ni alevins, culmina amb la seva presència en la banqueta com a seleccionador absolut de Qatar.
"És un somni fet realitat poder viure un moment únic, històric, com és estar en un Mundial", va respondre Sanchez Bas, en català, que va traduir després al castellà, com en totes les altres respostes. El tècnic va parlar en tercera persona del plural en al·ludir a Qatar –“no ens agrada que es parli més del nostre país i de la nostra gent”, va dir en ser preguntat sobre les crítiques al règim polític- i espera “gaudir” de l'esdeveniment malgrat el “patiment esportiu” que donava per garantit durant el partit davant de l'Equador que obre el torneig (Diumenge 20, 17 h).
Campió d'Àsia
Ell serà el cap d'un grup més gran de catalans i espanyols que van començar a venir a Doha amb el reclam de la creació de l'Aspire Academy, una organització per a promoure atletes d'elit, de Qatar i internacionals, bàsicament futbolística. Josep Colomer, el que fos director de la pedrera blaugrana en el primer mandat de Joan Laporta i que va marxar per amistat i fidelitat amb Sandro Rosell, es va instal·lar al capdavant del projecte i el va trucar perquè l'ajudés a inculcar el mètode futbolístic blaugrana.
Allà va marxar Fèlix. “Ens plantegem amb la meva dona, que estava embarassada, estar un mínim de dos anys i un màxim de quatre. Se'ns n'ha anat de les mans. Senyal que ens ha agradat”, va explicar en una entrevista amb El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, acabada de conquistar la Copa d'Àsia de 2019. No havia nascut el primer fill i ja en té tres.
Va parlar llavors per un assoliment històric, ampliat ara amb nous capítols com ho és haver sobreviscut al càrrec fins al Mundial. Una banqueta molt apetible que ha tingut molts pretendents i molts ocupants. “És una trituradora”, explica un excol·laborador de Fèlix que va romandre diversos anys a Qatar.
Victòria sobre els 'big names'
No fa falta més que veure la (escassa) durada de cada tècnic contractat per la federació local. “Per la cultura pròpia que tenen, allà volen big name i es regeixen més per això que per la meritocràcia”, afegeix aquest entrenador. I la federació volia un big name perquè fos el cap visible de la selecció en la seva presentació al món d'aquest diumenge. Van sonar noms com els de Zinedine Zidane, Julen Lopetegui i Jorge Sampaoli.
Ningú donava un duro per Fèlix, però ha acabat sobrevivint fins a ser ell el name que lidera a la selecció asiàtica. Ha sobreviscut perquè l'avala l'èxit. “És un entrenador espectacular i s'ha guanyat el respecte de tots, que no és fàcil allà”, explica un altre dels seus ex ajudants. És Sergio Alegre, avui al costat de Xavi Hernández al Barça, que ho va ser també de Fèlix en la selecció des de 2017, quan van prendre les regnes de la selecció sub-23 i més tard l'absoluta, fins al 2019.
De prop va veure la conquesta de la Copa d'Àsia sub-15 a Myanmar (país abans conegut per Birmània) i l'ascens gradual de cada categoria fins a l'èxit de la sub-23 en la mateixa competició en 2018. Qatar no va perdre cap partit. Va caure a la semifinal en empatar amb Vietnam (2-2) i sucumbir en els penals. Va quedar tercera.
Campió invicte
La perfecció que va deixar bocabadats als xeics es va veure a l'any següent amb l'absoluta. La selecció va guanyar els 7 partits fins a proclamar-se campiona. Va marcar 19 gols i només va encaixar 1. Va batre a Líban (2-0), Corea del Nord (6-0) i a l'Aràbia Saudita (2-0) en la fase de grups, i successivament a l'Iraq (1-0), Corea del Sud (1-0), Emirats Àrabs, l'amfitrió, en la semifinal (4-0) i al Japó (3-1). A tots els grans del continent.
“Va ser com si Islàndia hagués guanyat l'Eurocopa”, va ser la comparació de Fèlix Sánchez Bas (Barcelona, 13 de desembre de 1975) llavors. Va arribar la pandèmia poc després, i el futbol es va parar. Qatar es va bolcar a preparar-se, i el tècnic va signar i va blindar la seva renovació fins al Mundial. Els xeics no tenien cap motiu per a canviar, ni cap garantia de millora.
El treball estava fet. En un país de 2,9 milions de persones, dels quals una mica més de 300.000 són de nacionalitat de Qatar, el criteri de selecció és gairebé natural. No hi ha molt on triar entre els nois futbolistes de cada generació. La millora només arriba a través de molt d'esforç -un hàbit inexistent on la població local té un manteniment econòmic garantit per a tota la vida-, i a través del mètode. És el del Barça. Retocat i adaptat al lloc, a la idiosincràsia i a la cultura de Qatar. I a les circumstàncies. Qatar no juga, ni molt menys com cap Barça.
El cap i el cos
“Però competirà segur”, afirma Alegri, que ressalta del seu íntim amic la capacitat de treball i la lectura dels partits.
Darrere del cap de Fèlix, en el temps i en la jerarquia tècnica de la selecció de Qatar, hi haurà més catalans fent història. Els components del cos tècnic: Francesc Sánchez, el seu germà, qui es va formar i va romandre diversos anys en el futbol base del Barça; Albert Fernández, extècnic del Girona i exajudant de Michael Laudrup en Al Rayyan; tres preparadors físics (Alberto Méndez, Carles Domènech i David Rodríguez) i l'analista Javi Ramos. L'únic estrany és el preparador de porters, l'alemany Julius Buscher.
