Katrín només volia beure's una cervesa. Bé, en porta quatre a la mà, per ella i tres amics més. O totes per a ella, la veritat és que ningú li ha arribat a preguntar. El cas és que no és capaç ni de donar un xarrup perquè un embull de periodistes li envolta perquè explici les seves vivències sobre una cosa d'allò més extraordinària, a tenor de l'expectació: comprar una cervesa.

“Pots donar-li un xarrup?”, pregunta aquest enviat especial a l'aficionada equatoriana, pensant en el poder d'una fotografia d'una dona bevent alcohol a Qatar. La foto és dolenta, sí, però té força. Ella en té més, encara que potser no és conscient.

Una mica més enllà hi ha un grup d'argentins, on diversos homes i una dona celebren la seva conquesta, a raó de 50 rials (uns 13 euros) el mig litre. “El moment més emocionant del dia!”, diu amb entusiasme Flor Santucho, argentina de Còrdova, una noia jove, envoltada d'homes, vestida amb uns pantalons curts i una samarreta amb tirants que deixa les seves espatlles al descobert. El normal a Occident, l'anormal aquí a Doha. I, a més, està bevent cervesa. La suau veu de la rutina es transforma en crit de llibertat a milers de quilòmetres de distància.

És la inauguració del FIFA Fan Festival, l'últim reducte que ha quedat en el Mundial per al consum d'alcohol, més enllà de caríssims hotels, després de la decisió del règim de Qatar de vetar la seva venda en els estadis i els seus voltants. El recinte es va obrir a les 16.00 hores locals (dues menys a Espanya) d'aquest dissabte, però un cartell advertia que el ‘estand’ de Budweiser només la serviria amb alcohol a partir de les 19.00 hores. No esmenta la cervesa, només “international beverages”, begudes internacionals.

Una hora de cua

Ningú en el seu sa judici fa una hora de cua per una cervesa, veritat? Bé, perquè aquí a Qatar la gent sí que ho fa. Ho fan aficionats arribats de molt lluny, com a Flor i els seus amics, com Katrín, però també ciutadans locals, que aprofiten la petita finestra de llibertat que els serveix la celebració del Mundial per a degustar la cervesa.

Centenars de persones s'amunteguen durant una hora de rellotge fent cua. Potser són milers. Quan per fi arriben les 19.00, hi ha un esclat de goig, el primer gol que se celebra en aquest Mundial. El primer que surt amb cerveses a la mà és un anglès. El segon és un argentí. A ningú el sorprèn, de fet el contrari hauria estat una decepció. No apareixen espanyols en els primers lloc, però és que resulta difícil trobar-los en aquest país sense una acreditació de premsa al coll.

Emociona això més que la inauguració en si del FIFA Fan Festival, que oficialment és a la mateixa hora i queda una mica enfosquida. Maluma (després de la seva polèmica amb una televisió israeliana) i Myriam Fares, estrelles de l'esdeveniment, passen a ser secundaris per a molts. No per a tots, clar. Els locals, en particular, estan entusiasmats després de ballar les hores anteriors èxits que sonaven a Espanya en 2015. O abans, com el Waka Waka d'una Shakira que ha rebutjat venir a Qatar.

És una zona d'aficionats rara, en la qual la gent s'amuntega al costat de l'escenari sense begudes a la mà. Ja no és que no beguin alcohol, és que no beuen res. Al voltant de l'escenari hi ha diversos 'estands' de menjar, un per cada continent, amb menjar típic de cadascun d'ells. En tot hi ha una nevera plena de Coca-Cola. En cap hi ha cervesa, que està convenientment apartada.

És un festival però sense acabar de ser-ho, no almenys com es concep a Espanya i la resta d'Europa. Passa amb moltes coses aquí a Doha, que semblen ser alguna cosa sense acabar de ser-ho, com una antiga mansió preciosa per fora i plena d'enderrocs en el seu interior.

Però almenys hi ha cervesa. Ara caldrà comprovar si es manté fins al final o algú a Qatar decideix que la situació s'ha anat de les mans i talla en sec. Queda un mes d'un Mundial que ni tan sols ha començat encara. Caldrà anar veient-ho.