Res com arrencar un Mundial celebrant gols. Set va cantar-ne Espanya contra Costa Rica, en una extraordinària posada en escena a Qatar. Mai havia signat una victòria tan àmplia al torneig. Si hi havia dubtes sobre les seves opcions, la selecció espanyola els va fer desaparèixer de cop: és un equip capaç de tot, ple d’entusiasme i frescor, solidari i talentós. Va demostrar totes les seves virtuts en el seu primer partit del Mundial i va presentar la seva candidatura a guanyar el torneig. O almenys a lluitar-lo. Poques seleccions han rendit a tal nivell a Qatar.

En mitja hora, el marcador ja reflectia un 3-0 favorable a Espanya, símbol de la insultant superioritat de la ‘Roja’ contra una feble Costa Rica, incapaç de guanyar els duels individuals o de posar si més no en dificultats a Unai Simón. A l’estadi d’Al Thumama, que no es va omplir malgrat la xifra oficial d’assistència de la FIFA, els ‘ticos’ i els seus seguidors es van fer petits davant el vendaval d’Espanya.

Fidel al seu estil, Espanya es va fer amb la possessió de la pilota. Cada jugador va interpretar el seu rol a la perfecció: atents els centrals, profunds els laterals (sobretot Jordi Alba, que va forçar el penal), dominadors els migcampistes i afilats els davanters. Van marcar els tres, Olmo, Asensio i Ferran, abans que el rellotge marqués el minut 30.

La selecció espanyola va estar a punt de signar el quart gol en els minuts d’afegit de la primera part, quan Pedri va habilitar Asensio: el davanter del Madrid es va perfilar per xutar amb la cama esquerra, però va disparar massa tard i la seva rematada va colpejar a la part exterior de la xarxa.

Va mantenir el pla Luis Enrique a la represa. Espanya va continuar jugant amb una intensitat innegociable, fins a reduir a la mínima expressió a Costa Rica, una selecció que va acabar resignada a encaixar gols fins i tot de rebot, com el que va marcar Ferran en el minut 54, lluitant una pilota morta entre dos defenses a tan sols un metre de Keylor.

Després del 4-0, Luis Enrique va refrescar l’equip: van entrar Morata i Soler per donar aire a Ferran i Pedri. També va haver-hi temps perquè Balde debutés a la selecció absoluta, en substitució d’Alba, al mateix temps que Koke suplia Busquets, mancant mitja hora. Va gaudir Espanya d’un plàcid tram final del partit, una sensació estranya en ple Mundial. Mentre altres seleccions pateixen més del compte o directament caminen prop de l’abisme, com l’Argentina o Alemanya, Espanya es va regalar una victòria reconfortant i vitamínica.

Amb els deures fets, Luis Enrique va repartir minuts: va entrar també Nico Williams, substitut d’un Asensio que ha arribat al Mundial inspiradíssim. Ansu Fati va ser l’únic davanter que no va tenir minuts. El partit ja havia entrat en aquesta fase que els americans diuen els minuts de les escombraries quan Morata i Gavi van signar la jugada que va arrodonir la golejada. El davanter de l’Atlètic de Madrid es va plantar davant Keylor, però el porter va saber frenar-lo. Atent al rebuig, Morata va veure a Gavi arribar a la frontal i li va regalar una pilota ideal per enganxar-la de volea. Així va rematar Gavi, golejador en el seu primer partit mundialista, acabats de complir els 18 anys. Va ser a més l’MVP del partit.

No va acabar aquí la golejada d’Espanya, obstinada a esprémer el partit fins a l’últim segon. Els suplents van sortir amb fam: dos d’ells van fabricar el sisè; amb Nico Williams aprofundint per la dreta i col·locant una pilota al punt de penal. Va tornar a fallar Keylor en la sortida: va deixar la pilota morta als peus de Carlos Soler, arribant des de segona línia. Només va haver de rematar a plaer. Morata, va tancar una golejada d’escàndol. Va signar el setè d’Espanya, després d’aprofitar una bona passada interior d’Olmo, jugador discret però imprescindible en els plans de Luis Enrique. Morata, necessitat de gol, ho va celebrar en gran. No era per a menys: el 7-0 és la major golejada d’Espanya a la Copa del Món.

Obrin pas a Espanya, va semblar dir la selecció, que va irrompre a Qatar amb una combinació perfecta de talent, joventut i ambició per lluitar el títol. La golejada passa a la història i consolida les esperances de tot un país en aquest campionat.