Un premi amb pot té per a Espanya la victòria sobre Alemanya (20:00, La1/GolMundial) . Prou recompensa és ja guanyar un dels grans noms del futbol, un d’aquests equips que intimida pel seu inflat historial. Però en aquesta ocasió, el triomf sobre el tetracampió mundial conté una prima doble. Per començar, la classificació espanyola a vuitens. Com a afegit, ajudaria en molt a l’eliminació d’Alemanya. No és un assumpte menor acomiadar el quadre germànic de la competició perquè esbrossaria el camí en retirar de la circulació un enemic d’aquells que sol ressuscitar quan agonitza. Batre Alemanya afegiria prestigi i reforçaria el respecte que va obtenir Espanya en la seva fragorosa estrena amb el 7-0 a Costa Rica.

No menys impactant va ser l’últim precedent dels Espanya-Alemanya, i que planejarà al cap dels participants del duel. És el 6-0 de Sevilla del 17 de novembre de 2020. Es retrobaran molts dels protagonistes, mig equip per bàndol, més o menys. Aquella nit Espanya necessitava la victòria er a accedir a la semifinal de la Lliga de Nacions, i la va aconseguir mitjançant un aixafament, certificat en els números del partit: 23 xuts per només 2. I un 70%-30% de possessió. Ferran Torres va marcar un triplet, però no a Neuer, sinó a un dels seus suplents: Leno.

L‘onze de Luis Enrique acudeix al duel amb la pau d’esperit que confereix la golejada del debut, però sense l’eufòria perillosa a la qual s’abraçava amb qualsevol triomf. La identitat de l’adversari li impedeix enlairar els peus de terra. «Només hem guanyat un dels set partits que esperem jugar», va recordar Dani Olmo, apresa la lliçó, i amb la prudència de conèixer la capacitat alemanya, sent com és davanter del Leipzig.

«Jo vaig jugar contra ells en el Mundial-94 i tenien un poder físic bestial, en aquella època hi havia una diferència molt gran», recordava Luis Enrique d’aquell partit disputat a Chicago. Alemanya lluïa tres de les quatre estrelles en el pit. «Si algú sap competir, si algú pot canviar la seva dinàmica, és Alemanya», va afegir el seleccionador, admetent que la derrota davant el Japó condiciona la seva posada en escena. Collat al màxim, només la victòria li serveix dependre de si mateix. Si puntua el Japó davant Costa Rica i perd amb Espanya, se’n torna a casa en el primer vol.

Hansi Flick i Luis Enrique van coincidir a veure moltes semblances entre Espanya i Alemanya, sobretot les referides a la voluntat de posseir la pilota i manar. «És una selecció que sempre juga 4-3-3, amb l’estil del Barcelona. Tenen uns automatismes molt clars», va analitzar l’alemany, meravellat per «la increïble qualitat» de Pedri i Gavi. «Tot quadra a Espanya», va admetre. Les urgències, ara, s’allotgen al seu hotel. Alemanya resideix en una de les localitats més allunyades de Doha. Va parlar el tècnic que s’ha preocupat de corregir els errors dels seus futbolistes. Va esmentar la defectuosa punteria dels seus -»tirem 24 o 26 vegades i només marquem un gol», va lamentar- i deficiències en el posicionament dels futbolistes.

Per la seva banda, Luis Enrique no va aclarir si farà canvis respecte l’onze titular que va golejar Costa rica. «No faig les alineacions en funció del rival. Poso els jugadors que em permeten generar més ocasions», deia. El tècnic avisava del perill de tenir la pilota i, sobretot, de la gran virtut d’Alemanya si «ens la treu». L’asturià assegurava en to de broma que gestiona «més bé» els problemes. «Soc així de torrecollons», sentenciava.