“Has d'estar passant molta calor a Qatar, no?”. Bé, doncs no tant. Més a bé a estones. Durant el dia, abans que es pongui el sol cap a les cinc de la tarda, el sol escalfa com un dimoni a Doha, encara que la xafogor va a menys amb el pas dels dies i l'aproximació al presumpte hivern del lloc. Ja no s'aconsegueixen els 35 graus dels primers dies de Mundial, però l'ombra continua sent un aliat imprescindible.
Les tardes i les nits són caloroses, però suportables, fins i tot s'agraeix una dessuadora cap a l'hotel després d'alguns dels partits que acaben a mitjanit. El problema arriba en els espais interiors per un mal que, després d'uns quants dies aquí, sembla cultural a Qatar: l'abús de l'aire condicionat.
Un exemple: el dilluns em va tocar canviar d'hotel (una cosa ja prevista per assumptes logístics) i quan vaig arribar a l'habitació l'aire condicionat estava programat... a 18 graus. Pedro Sánchez hauria trucat als geos en cas d'assabentar-se. I amb raó. Passa així a massa llocs, la qual cosa va provocar que els primers dies gairebé tots els enviats especials a aquest Mundial ens constipéssim. La conseqüència de passar constantment de 30 graus a 18 (o menys) sense transició que valgui.
La 'nevera' Khalifa
El gran paradigma del malbaratament energètic va ser durant la primera setmana l'estadi Khalifa. En els dos primers partits, l'Anglaterra-Iran i l'Alemanya-Japó, el fred era glaçador. En el primer d'ells, diversos informadors espanyols estaven situats en l'última fila de la zona de premsa, amb les sortides de l'aire condicionat just a l'esquena. A algun fins i tot el despentinava. Al descans, va haver-hi migració cap a posicions més allunyades del doll de gel, com fan els ocells a l'hivern.
Al tercer partit, disputat a l'estadi més antic del Mundial, no obstant això, va haver-hi un canvi. En el Països Baixos-Equador ja no feia fred, s'estava bé. Amb un puntet de calor, fins i tot. Una cosa similar, sense tant de contrast, passe en el centre de premsa del Mundial, en el qual la temperatura ha pujat uns graus (tampoc molts) en comparació amb els primers dies.
La sensació és que hi ha hagut nombroses queixes a l'organització per l'abús de l'aire condicionat que es fa a Qatar (amb el qual els locals semblen conformes, tot cal dir-ho) i que els precs han estat escoltats.
Menyspreu al medi ambient
A Qatar, a la vista està, la conscienciació mediambiental no és un tema molt present en l'agenda sociopolítica. Més aviat al contrari. Un exemple simple: fa uns dies vaig ser a un supermercat i em vaig emportar una bossa de plàstic que m'havien donat a la meva visita anterior. Gratis, per descomptat. En entrar, un empleat de seguretat es va acostar amb molta educació a dir-me que no podia entrar amb la bossa a comprar, per molt que estigués buida. Que agafés un carret i ja em donarien ells una altra bossa en sortir.
Qatar, com va explicar aquest diari, és l'emissor més gran del món per càpita de diòxid de carboni. La construcció de set estadis, desenes d'hotels, carreteres i altra infraestructura per a aquest Mundial no sols ha tingut un cost inacceptable en vides humanes, sinó també per al planeta. L'abús del vehicle privat que existeix en aquesta ciutat, més ara després de la inauguració per al torneig d'un metro d'ultimísima generació, tampoc ajuda a mantenir a ratlla les emissions a l'atmosfera.
Dispendi d'aigua
I això per no parlar de la verda esplendor de les zones enjardinades de la ciutat, la majoria concentrades en la privilegiada zona de la badia, que donades les condicions climàtiques de la zona requereixen un reg abundant i continu. I en un país en el qual plou al voltant de 10 dies a l'any (cap des que va començar el Mundial), aquest dispendi d'aigua dolça no sembla el més sostenible. Res a Qatar ho és.
Un abús de recursos que escandalitza encara més en el context de la greu crisi energètica que es viu a Occident a conseqüència de la invasió de Rússia a Ucraïna. Les descomunals reserves de gas que posseeix Qatar el fan ser immune als problemes europeus. Com en tantes altres coses, aquest país porta uns quants anys de retard respecte als occidentals.
