Espanya vol passar en gran, amb victòria i com a primera

Ser primers per sobre de totes les coses. Luis Enrique no desitja que Espanya perdi el lloc de privilegi que ocupa, si més no de manera buscada, forçada, voluntàriament. Un altre assumpte serà que empati contra el Japó i que una victòria de Costa Rica la desbanqui al segon lloc. I com que el seleccionador no es vol veure avergonyit amb una carambola provocada per l’especulació, no ha arribat tampoc, amb la classificació virtual garantida, el dia del relax i les rotacions a mansalva.

El respecte guanyat al torneig i la serietat a la feina no es poden perdre abans que un partit. Els relleus a l’equip seran mínims avui contra Japó (20h), amb prou feines els destinats a evitar riscos innecessaris, com que Busquets veiés una groga que l’apartés de la primera eliminatòria, que aparella Espanya amb el primer o el segon del grup F (Croàcia, Bèlgica o el Marroc) o reservar Rodri i Gavi, tocats els darrers dies. El moviment de peces de Luis Enrique serà mínim, i per les seves paraules va insinuar que no ha arribat l’hora d’Ansu Fati. «Hi haurà jugadors que se n’aniran amb zero minuts», va dir, sense al·ludir directament al davanter blaugrana, que ni tan sols se l’ha vist escalfar a la banda.

Espanya afronta el tercer partit amb un mateix esperit lliure i positiu que va voler inculcar el seleccionador. Un dels lemes de la concentració és una frase copiada de l’US Open de tennis. «La pressió és un privilegi». Luis Enrique va subratllar el sentit de la responsabilitat ben entesa per l’honor de ser un dels elegits, no com una càrrega subjecta a obligacions.

Japó - Espanya, en directe

«L’únic objectiu que vaig marcar el primer dia dels 16 que portem és que es tracta de gaudir-ne, perquè quan un gaudeix pot fer millor la seva feina», va afegir Luis Enrique, que va fer apologia de la distensió i l’alegria. Ell si sent una certa obligació respecte als aficionats per la seva concepció del futbol com a espectacle. Va comparar un partit com una obra de teatre: cal donar qualitat per fer-lo atractiu. El camí importa més que la fi del resultat, ja que aquest camí és el que es gaudeix o es pateix abans del desenllaç final. «Perdran 31 seleccions», va recordar.

Aquest esperit filosòfic el porta més imbuït el Japó. És més propi de la seva cultura. El seleccionador nipó, Hajime Oriyasu, va prendre notes a la seva compareixença de premsa amb el porter Shuichi Gonda. Va escriure dues reflexions que volia subratllar, escoltades del meta, que alhora eren comentaris del mateix tècnic. «El passat no es pot canviar, però es pot canviar el futur», n’era una. Gonda va admetre que havia comès un error davant de Costa Rica que va impedir la classificació directa del Japó. «Els elogis són tan naturals com les crítiques al futbol».

Només hi ha un precedent immediat entre les dues seleccions i és un amistós del 2001. Hi ha una referència molt més propera per a tothom amb el duel dels Jocs Olímpics. Espanya va guanyar l’amfitrió, desbancant-lo de la final, amb un gol d’Asensio a cinc minuts de la conclusió de la pròrroga. Hi va haver set jugadors espanyols que són també a Qatar, el mateix nombre del Japó.

«La situació és força clara: només ens queda un partit per donar-ho tot i aconseguir el nostre objectiu d’assolir els vuitens de final», va explicar Gonda, desitjós de corregir aquest dolorós passat del gol de Fuller encara que no es pugui, segons la màxima, i brindar una alegria als aficionats que s’aixecaran a les quatre de la matinada per seguir el partit.