Espanya s'exigeix els quarts

Luis Enrique reivindica la idea de joc de la selecció davant l'aparició de fissures enfront d'un ultramotivat Marroc

Luis Enrique Martínez, en la roda de premsa prèvia al Marroc-Espanya

Luis Enrique Martínez, en la roda de premsa prèvia al Marroc-Espanya / RFEF

Joan Domènech

Espanya sent que no pot faltar a la llista dels insignes noms que van omplint les caselles dels quartfinalistes. El duel davant del Marroc injecta una dosi d'obligació per a la selecció, sobretot quan Luis Enrique ha traçat l'ambició de la màxima cota: disputar els set partits de la competició, que inclou la final o el tercer i quart lloc.

L'Espanya-Marroc serà el quart. Camina a mig camí l'equip, i sembla com que estigui prop del comiat. La derrota amb el Japó ha generat un núvol gris de desconfiança sobre la 'roja', que vestirà de blau amb pantalons blancs, per la diferent percepció extreta davant el Japó. Per a Luis Enrique van ser “deu minuts de col·lapse” en un context de 90 minuts de partit i de 270, “gairebé 300”, de competició a Qatar.

Per als crítics, l'empat amb Alemanya i la derrota davant el Japó són clars símptomes de feblesa. Les crítiques van ser despatxades pel tècnic com “topicassos”. Luis Enrique conserva intacta la fe en l'equip, la confiança en les seves possibilitats en el torneig i l'esperança de completar els set partits. No ha parlat mai de conquistar el títol.

Sergio Busquets davant de Kaoru Mitoma, al Japó-Espanya de la fase de grups

Sergio Busquets davant de Kaoru Mitoma, al Japó-Espanya de la fase de grups / Reuters

Notable alt

“El que menys em preocupa és el resultat. Em preocupa zero. Jo intento controlar el que puc controlar com a entrenador, i és que el meu equip jugui d'una manera determinada creient que el resultat serà una conseqüència del que fem. El futbol no és un esport just, però si fas més mèrits, normalment, sols guanyar. I si no es dona, felicitarem el rival i marxarem cap a casa”, va reflexionar Luis Enrique, que va qualificar de “notable alt, excel·lent baix” el rendiment de l'equip.

És possible que aquest recel no arribi a la plantilla gràcies al mur construit pel tècnic asturià per a protegir l'equip. Luis Enrique va reforçar l'ideari futbolístic davant de les esquerdes descobertes, algunes filosòfiques. Aquest model de joc ve a ser el mateix que el que va utilitzar al Barça. La indiferència, que no desinterès, en el resultat i la seva defensa de l'espectacle seran les pròximes crítiques que li esperen en doblegar la cantonada.

Luis Enrique va rebutjar “la pilotada” que un sector li reclama –“si juguéssim en llarg no hauríem guanyat ni un partit, però en el futbol no hi ha cap jugada prohibida”- i va negar que al seu equip li falti el fons físic pel qual suposadament no remunta un marcador ni que manqui d'ofici o consistència anímica per la joventut de la plantilla. Serà que Alemanya sí que sap encaixar cops quan ja és al carrer, va venir a dir.

Marcos Llorente i Álvaro Morata parlen en l'inici d'un entrenament de la selecció en la Universitat de Qatar

Marcos Llorente i Álvaro Morata parlen en l'inici d'un entrenament de la selecció en la Universitat de Qatar / JUANJO MARTÍN

Cita històrica

Per la via de la racionalitat va tirar el seleccionador espanyol i per la de l'emotivitat va aprofundir el marroquí, elogiós i admirador de Luis Enrique i la seva proposta. "M'encanta el model de joc d'Espanya, sempre juga de la mateixa manera. Encara que li traguessis la samarreta sabries que està jugant Espanya", va dir Walid Regragui, que haurà de mesurar, va admetre, el grau d'afecció dels seus futbolistes després de disparar ell la grandiloqüència de la trobada per les connotacions històriques que posseeix. El Marroc participa per cinquena vegada i només una vegada ha accedit als vuitens de final.

Va ser en el Mundial de 1986. Aquella generació va acabar primera de grup, com ara, enfront de rivals com Anglaterra, Portugal i Polònia, però va xocar contra Alemanya, una altra Alemanya, aquella Alemanya del passat, que la va derrotar amb dificultats gràcies a una falta llançada per Lothar Matthäus en el minut 88.

Triple representació

L'equip es considera el representant del “futbol marroquí, del món àrab i del continent africà”, tal que estigués imbuït amb una triple força, una cosa sobrenatural. Alguns futbolistes senten ja per si mateix una motivació íntima per haver nascut a Espanya (el porter Munir Mohand a Melilla, el defensa Achraf Hakimi a Madrid) o per jugar en equips espanyols (Youssef En-Nesyri al Sevilla, Abde Ez en Osasuna, cedit pel Barça), més enllà que Espanya parteix com a clara favorita.

Regragui va argumentar l'ambició que ha transmès a la seva plantilla. “Tenim a algú –no va especificar qui, ni si es referia a si mateix- d'un poble molt petit que si no hagués cregut en aquest somni de jugar un Mundial no seria aquí”, va apel·lar. “Lluitarem perquè el Marroc pugui aplanar el camí d'una selecció africana”, va dir amb passió. Luis Enrique apel·la al cap. El quart partit de set per a Espanya és “la quarta final” del Marroc.