Bono, el Zamora marroquí de La Lliga que va eliminar Espanya

Un home tranquil nascut al Canadà, d’ascendència marroquina i amb accent argentí. Així defineixen Yassine Bounou, més conegut com a ‘Bono’, aquells que han tractat de prop amb el porter del Sevilla.

El Marroc va eliminar ahir Espanya i es va classificar per primera vegada en la seva història per als quarts de final d’un Mundial. El protagonista en la tanda de penals va tenir nom i cognoms, ja que l’arquer magribí va parar dues penes màximes. «No hi ha secret, és una qüestió d’intuïció», va declarar després de la seva gesta. La seva actuació l’ha posat en el focus mediàtic internacional malgrat tractar-se del vigent Zamora de La Lliga. El seu camí fins al cim, tanmateix, no ha sigut gens fàcil, ja que ha hagut de forjar-se en la categoria de bronze i de plata del futbol espanyol.

Arribada a Europa

El porter va néixer el 5 d’abril de 1991 a Mont-real (Quebec) i es va mudar a una primerenca edat al Marroc, país d’origen dels seus progenitors. El 2012, després de destacar en el Wydad Casablanca, va fer el salt al futbol europeu de la mà de l’Atlètic de Madrid per militar en el filial matalasser. Malgrat anar convocat amb el primer equip en diversos partits del curs en el qual Simeone va aixecar el seu primer trofeu de La Lliga (2013-2014), les oportunitats anaven cares i es va optar per una cessió.

El Reial Saragossa va acollir el meta durant dues temporades, totes dues a préstec des de l’entitat blanc-i-vermella. Després de 38 partits defensant la porteria del conjunt aragonès, Bono va seguir la seva aventura a Segona Divisió amb el Girona FC, arribant en propietat a Montilivi. El club català va pujar a Primera aquella mateixa temporada (2016-2017) i es va mantenir en la màxima categoria durant dues campanyes, amb una participació clau de Bono, disputant 30 partits o més en totes dues.

Després del descens a Segona Divisió de l’equip gironí, amb el qual va disputar 84 enfrontaments, el Sevilla el va fitxar per quatre milions d’euros el 2019 com a teòric suplent de Tomáš Vaclík. Després d’una primera campanya com a segon porter i bones actuacions a l’Europa League, Bono enllaça ara la seva tercera temporada com a titular en el Sánchez-Pizjuán.

Zamora de La Lliga 2021-2022

Amb només 24 gols rebuts, el meta del Sevilla va ser el que menys gols va encaixar la campanya passada a Primera, cosa que li va valer per rebre el Premi Zamora, convertint-se en el primer porter de la història sevillista a obtenir l’esmentat reconeixement.

Les seves dues grans qualitats

Amb la seva característica aparença espigada, mesura 1,90, Bono sempre ha destacat pels seus impecables reflexos i la seva capacitat per fer-se gran a l’u contra u. Tanmateix, la seva arribada al conjunt sevillà li ha permès potenciar una qualitat desconeguda abans d’arribar a la capital andalusa: els penals.

El seu progrés en aquest aspecte del joc és sorprenent, i per molt que sembli oportunista destacar-ho després de la seva actuació en la tanda contra Espanya, la seva millora ve de fa anys. Després de no parar ni una sola pena màxima en les seves anteriors etapes en el futbol espanyol, Bono ha aturat des dels onze metres en totes i cada una de les quatre temporades que fa que és al Sevilla, incloent l’actual, fins a un total de cinc vegades en partit de La Lliga.

Marroc - Espanya | La tanda de penals

Un porter de sang freda

Tot i que mai ha fet gala d’un joc de peus espectacular (a Saragossa i Girona va tenir alguna relliscada d’aquest tipus), mai li ha faltat valentia i sang freda, malgrat la freqüent desaprovació de part de les seves aficions pels riscos que prenia des de darrere. Per al record queda la ruleta que va protagonitzar a Montilivi contra l’Alabès per superar Jonathan Calleri el seu primer any en la màxima categoria o el gol que va anotar a Pucela, ja com a porter del Sevilla, per esgarrapar un punt del feu del Reial Valladolid el març del 2021.

En una versió actual molt més madura, fa temps que Bono demostra ser un porter de garanties i capacitat per competir en el màxim nivell. La seva exhibició en el Mundial no és més que una prolongació del bon nivell mostrat amb el Sevilla, amb aparicions estel·lars que han donat dues quartes posicions a La Lliga (2020-21 i 2021-22) i un títol d’Europa League el 2020, èxits que no podrien entendre’s sense la contribució clau del futbolista marroquí.