El de Qatar està sent un Mundial per a les elits. <strong>Ho és als carrers i a les grades</strong>, on es reuneixen aficionats de classe mitjana-alta com a mínim per contemplar els partits, ja que ni el viatge ni l’estada fins aquest racó del golf pèrsic són aptes per a totes les butxaques. I també ho està sent en el terreny de joc amb la pilota, reticent a concedir gaires sorpreses. Assolida l’antepenúltima estació del torneig, en els <strong>quarts de final</strong> que es disputen entre divendres i dissabte només resisteix un convidat sorpresa. Sí, es tracta del Marroc, <strong>la selecció que va ajusticiar Espanya</strong> en vuitens de final en la tanda de penals.

La resta de contendents són els que més o menys es podien esperar a hores d’ara de la competició. Només ha brindat aquest Mundial de Qatar dues sorpreses de magnitud en els seus primers passos. El primer va ser <strong>l’eliminació d’Alemanya</strong> en la fase de grups en mans del Japó. El segon, per descomptat, la caiguda d’Espanya contra el veí del sud. Altres seleccions, com Bèlgica, l’Uruguai i Mèxic, també van quedar descarrilats abans del que potser es podia preveure, però en línies generals està sent un Mundial bastant previsible en l’àmbit futbolístic.

A excepció feta del Marroc, els quarts de final els disputaran protagonistes habituals. Quatre dels vuit campions del món que hi ha hagut en la història continuen vius: Brasil, Argentina, França i Anglaterra. Falten en aquesta llista de privilegi les esmentades Espanya, Alemanya i l’Uruguai, a més d’Itàlia, que ni tan sols va aconseguir classificar-se.

Només una sorpresa

Al costat d’elles apareixen la vigent subcampiona, Croàcia, a més de dues campiones d’Europa: Països Baixos i Portugal. Una acumulació de trofeus que no és habitual en uns quarts de final. Fa quatre anys, Rússia i Suècia es van colar en aquesta ronda, a més de Croàcia, sense el caixet que té ara. El 2014 ho van aconseguir Colòmbia, Costa Rica i una llavors incipient Bèlgica; el 2010 van ser Ghana i el Paraguai. Per trobar-se un precedent similar al de Qatar cal remuntar-se a Alemanya-2006, quan Ucraïna va ser l’única selecció que va sorprendre al colar-se en quarts de final, tot i que no va eliminar cap favorita pel camí.

Però no és només el nom del finalista de quarts, sinó també la manera com hi han arribat. Només dos encreuaments van requerir pròrroga, a més dels penals: <strong>Japó-Croàcia</strong> i Marroc-Espanya. En la resta de partits, l’únic resolt per diferència d’un gol va ser el que va enfrontar l’Argentina i Austràlia. Les altres cinc seleccions han avançat amb un avantatge de dos gols (França i Països Baixos), tres (Anglaterra i Brasil) i fins i tot cinc (Portugal). Fa quatre anys, hi va haver en vuitens tres pròrrogues, totes amb penals, i només el Brasil va avançar per més d’un gol de diferència. El 2014 només ho van aconseguir Colòmbia i França.

El que s’haurà de comprovar a partir de demà és si el Mundial continua per la mateixa dinàmica de consagrar els grans. Tres de les eliminatòries parteixen, pel que sembla al camp i pel potencial de les seves plantilles, amb clars favorits: Brasil contra Croàcia, Argentina contra els Països Baixos (tots dos demà) i Portugal contra el Marroc (dissabte). L’eliminatòria a priori més oberta és la que disputen dissabte França i Anglaterra, dues seleccions que mai abans han disputat un partit d’eliminatòria en un Mundial. Un nou tall abans de l’anhelada final de Lusail.