Messi plora i atrapa, per fi, el paradís

I va tancar els ulls. Messi va tancar-los per concentrar-se encara més en el llançament d’un penal que podia canviar la seva vida. I la va canviar. Va mirar Lloris, l’expert meta francès, i se’n va burlar amb un superb gir de turmell per ubicar, suaument i delicadament, la pilota a la banda esquerra, mentre el porter del Tottenham es llançava, ja enganyat, a la dreta, mentre observava la lenta trajectòria d’una pilota a què no podia arribar mai. Messi llavors va cridar eufòric el gol, arrossegat en l’eufòria pels seus companys, conscient que havia obert la porta del paradís.

Argentina - França | El gol de Messi de penal

Primer amb el seu gol de penal, l’1-0, després amb el gol que va aconseguir amb la dreta (era el 3-2), permetent acabar amb aquesta maledicció que l’ha tingut més de tres lustres turmentat. Viu ja feliç per sempre Leo. Amb la consciència neta i el futbol no hi té cap deute. Va necessitar, això sí, el peu esquerre, el miraculós peu esquerre del Dibu Martínez, que va evitar el gol de Kolo Mouani a l’últim sospir de la pròrroga.

Argentina - França | La gran aturada del Dibu Martínez

Va plorar i va plorar Messi d’alegria. «Dos tirs de merda i ens han empatat el partit, era el nostre destí patir, ens fan un altre gol, gràcies a Déu que he tret aquest peu. He fet el que vaig somiar. No tinc paraules», va afirmar el Dibu. «M’han tirat tres vegades i em fan tres gols, els ho dec tot als meus companys», va dir el porter argentí.

Argentina - França | Argentina rep la Copa del Món

Argentina, per començar

No es portava ni mitja hora de partit. Però el domini dels amics de Leo va ser aclaparador aixafant a una inerta i nua França, incapaç ni tan sols de tirar a la porteria del Dibu Martínez, que vivia una nit tan plàcida que no s’hauria pogut imaginar mai tractant-se d’una final del Mundial. I Messi va entrar, per fi, al paradís que buscava des d’Alemanya 2016, cansat de les frustracions de Sud-àfrica 2010, Brasil 2014 (la final perduda a Maracanà amb Alemanya a la pròrroga) o el desastre de Rússia fa quatre anys, el 2018.

Una final que va ser, en realitat, un tractat de la perfecció escrit per Messi. Primer xut a porta, primer gol. De penal, i amb el pes de més de 45 milions d’aficionats argentins a la seva diminuta esquena, mentre ell tenia els ulls tancats. Va governar el partit des de la banda dreta amb tanta autoritat que es va transformar en un mariscal, en un veritable jerarca, tal si fos el propietari de la final. I ho va ser.

Argentina - França | El segon gol de Messi

En els primers 45 minuts, no va tenir la necessitat de regatejar. Va dominar el matx des de la lectura del joc, incapaç com va ser la selecció de Deschamps de descodificar el que estava passant a la gespa de Lusail. Messi va guanyar en aquesta primera part fins i tot duels a terra (tres dels set que va fer), mentre es convertia en el primer jugador de la història a marcar un gol a totes les rondes del campionat.

Primer, va anotar a la fase de grups (de penal en la derrota amb Aràbia, després a Mèxic per rescatar Argentina del precipici), més tard en els vuitens de final li va fer gol a Austràlia, per continuar amb la ratxa a quarts contra els Països Baixos. I per descomptat, a la semifinal davant Croàcia, també des dels onze metres. No podia faltar, per tant, a la seva cita amb el gol a la final castigant la innocència i, sobretot, poca traça de la França de Dembélé, l’autor de la pena màxima sobre Di Maria. Tot i que també va ser de penal, el quart del torneig signat per Messi.

Ningú ho havia fet abans. Qui sap si algú ho farà després? Que potser es coneix al futbolista que, amb un toc subtil, va desencadenar un contraatac que va ser una obra d’art? Subtil i elegant perquè va bressolar la pilota mil·lèsimes de segons amb l’exterior de la bota esquerra abans d’inventar-se una preassistència de la preassistència a Julián Alvárez, pròleg de l’assistència autèntica a Di Maria, l’altre veritable heroi d’una albiceleste que va donar a Messi allò que necessitava.

Argentina - França | El gol de Di María

Els argentins celebren el títol a Girona

França reacciona

Tot i que tot se li va embolicar i de quina manera a Messi amb aquell penal d’Otamendi a Kolo Mouani que va tornar Messi als seus vells fantasmes. No va imaginar que aquell xut d’Mbappé, un altre dels protagonistes de la nit, endevinat pel Dibu, que va arribar a tocar la pilota, però no el va poder aclarir. El marcador va lluir, llavors un 2-1. Momentani, això sí. Preludi del caos que va portar França a empatar el partit amb una altra genialitat del davanter del PSG, en un vist i no vist.

Argentina - França | El 'hat-trick' de Mbappé

Dos minuts, dos xuts a porta de l’estrella francesa i empatada la final, que va acabar a la pròrroga perquè Lloris va treure l’eternitat a Messi amb una parada superba en el temps afegit. O això creia el porter francès. No sabia ell que Messi, tossut de mena, obstinat com sempre, estava destinat a entrar en un lloc on sempre havia de ser. Era el seu cinquè i últim intent, per la qual cosa no podia fallar, encara que hagués de ser en una dramàtica tanda de penals on va estar infal·lible (va anotar els quatre primers llançaments la selecció argentina) per besar aquesta Copa que se li resistia al seu país des de feia 36 anys.

Argentina - França | La tanda de penals

Argentina - França | Els premis individuals

Subscriu-te per seguir llegint