Segur que més d'una vegada han vist al cinema la típica escena d'un nen obrint un regal als peus de l'arbre de Nadal i que de la caixa surti un gosset o un gatet. Sembla com si un cadell fos el regal perfecte, o la cirereta del pastís per a un Nadal de pel·lícula. I potser és així per a algunes famílies, però malauradament no ho serà per a milers d'animals que acabaran abandonats passats uns mesos, quan les seves famílies "s'hagin cansat d'ells".
Segur que Rudolf, tan semblant a l'icònic gos dels anuncis televisius de paper higiènic, era amb dos mesos de vida com un peluix. I segur que els quatre nens de la seva "família" van rebre amb goig aquesta "joguina" tan anhelada o sorprenent. Però després del fervor inicial, els nens tornen a l'escola, el gos creix i passa a un segon pla i molts pares no estan disposats a fer-se càrrec de les mascotes dels seus fills.
Compromís a llarg termini
L'error de base que es comet i dóna peu a aquestes situacions és entendre al gos, gat o qualsevol altre animal domèstic com un regal per a algú. Més encara si aquest algú és un nen. Un animal de companyia no pot ser una compra o adopció impulsiva i inconscient. Un ésser viu, que sent, que requereix atenció i moltes cures, ha de ser sempre per a un adult que de veritat vulgui aquest animal i que sigui capaç d'assumir un compromís a llarg termini.
"A la meva família sempre hem tingut gossos. Jo portava temps plantejant-me tenir un i, pel meu horari, preferia que fos adult. Quan, a través d'un amic, vaig saber que una família regalava al seu Golden, vaig decidir viatjar a conèixer-lo, el vaig adoptar i li vaig canviar aquest nom tan nadalenc ", explica Javier. Una mentida piadosa als petits de la casa -el seu gos anava a ser la mascota d'un equip de futbol- i la promesa de rebre fotos va endolcir un adéu que donaria pas a la nova vida del rebatejat can.
138.000 animals recollits el 2017
Patxi és un gos amb sort. No li ha tocat vagar pels carrers, passar fred o pidolar menjar. Tampoc ha posat una pota en alguna de les més de mil societats protectores o refugis per a animals que hi ha a Espanya. Només el 2017, i segons dades de l'Informe sobre Abandonament i Adopció que elabora anualment la Fundació Affinity, aquestes entitats van recollir 104.834 gossos i 33.473 gats. D'ells, menys de la meitat (43,5%), troben una nova família. I aquesta xifra 138.000 en total es refereix únicament als animals que arriben a aquests centres. El fenomen de l'abandonament, com exemplifica el cas de Patxi, és molt més gran.
La majoria dels animals que ingressen en els refugis han estat trobats o recollits al carrer (91%), enfront dels que són deixats allà pels seus propietaris (9%), de manera que encara no es coneixen els motius concrets de molts dels abandonaments que es produeixen al nostre país. No obstant això, les 5 principals raons declarades pels que lliuren el seu animal són les cadellades no desitjades (15,5%), la fi de la temporada de caça (12,2%), els factors econòmics (11,7%), el comportament de l'animal (11,4%), i la pèrdua de l'interès per l'animal (10,7%).
No sóc una joguina
Amb l'objectiu de posar fre a aquest "greu problema social", com assenyalen des de la Fundació Affinity, al llarg de tot l'any, però especialment en aquestes dates nadalenques, es multipliquen les campanyes perquè no es regalin animals de forma irresponsable. "Pensa-ho abans de regalar-me", "Aquest Nadal no regalis abandonament" o "No sóc una joguina" són alguns dels lemes més repetits.
Si finalment els membres de la família prenen la decisió meditada i consensuada d'incorporar un company de vida de quatre potes, des de la majoria d'associacions advoquen per adoptar i donar una segona oportunitat als milers d'animals que la necessiten. "Si no és adoptat, un animal de companyia està condemnat a passar la resta dels seus dies en un refugi o en molts casos a ser sacrificat", alerten des de la Fundació Affinity. A més, és important assenyalar que en adoptar es salven dues vides: la de l'animal adoptat i la del que ocuparà el seu lloc al refugi.
Quan l'opció és comprar un gos d'una raça determinada, el consell unànime és informar-se bé i anar a un bon criador per no fomentar el maltractament en la cria i ser còmplice de pseudo-criadors sense escrúpols.
