El Tió és una de les tradicions més esperades per la mainada, des del moment en què arriba a les cases i se'l comença a alimentar fins que marxa un cop ha acomplert amb el seu objectiu: portar els regals. És una tradició arrelada a Catalunya però que també es segueix a alguns pobles d'Aragó.

A diferència d'altres figures nadalenques com són el Pare Noel o els Reis d'Orient, el Tió és un tronc màgic que els nens poden veure i tocar, i que és únic a cada casa. Cada Tió té una cara diferent, habent-hi també cares femenines, i alguns fins i tot els posen ulleres i d'altres complements per modernitzar-lo. El que no canvia mai, però, és la barretina i la manta que l'ha d'abrigar perquè no passi fred.

Durant l'arribada dels regals, les criatures en participen activament mitjançant els cops de bastó, fet que diferencia aquesta tradició d'altres figures com el Pare Noel o els Reis d'Orient, on el rol del nen és purament passiu.

Cada vegada apareixen dissenys de tions més originals i de formes més diverses, que tot i així no perden l'essència de l'original. Però més que el canvi en la figura del tronc, el que més està canviant és la manera en el que aquest arriba a les cases. I més aviat ara en algunes llars és la mainada qui va a buscar-lo. Hi ha diferents activitats organitzades als boscos catalans per incrementar encara més el protagonisme dels nens en aquest ritual nadalenc. Des de principis de desembre algunes famílies aprofiten ponts i festes per anar a trobar el seu Tió.

Caçations és un exemple d'aquesta activitat que està guanyant popularitat entre les famílies catalanes durant els últims anys. Va néixer el 2014 i pocs anys després ofereix activitats a 9 boscos i paisatges rurals catalans, dels quals a nivell de comarques gironines hi ha Camprodon i Riudarenes.

El seu funcionament és molt senzill: es tria dia i hora i uns dies abans els familiars reben un correu electrònic del seu tió amb un mapa i les coordenades de GPS on es troba. Quan arriba el dia, es fa un recorregut que acaba amb l'esperada troballa, que inclou un missatge personalitzat.

Orígens de la tradició

Un tió és principalment un tronc dels que es crema a la foguera durant l'hivern i que antigament simbolitzava la calidesa de la llar, i es considerava que la seva claror allunyava els mals esperits. Segons explica Roger Costa a Spapiens, el Tió es cremava de Nadal a Reis i després es guardava com a amulet protector de la casa, dels camps i del bestiar. L'acte de «cagar el tió» està relacionat amb la fertilitat i el desig d'obtenir aliments. També té un sentit escatològic que comptarteix amb la figura del Caganer del pessebre.

Joan Soler Amigó assenyala a la seva «Enciclopèdia de la fantasia popular catalana» que el costumari del Tió que ens ha arribat fins avui s'estengué durant els segles XVIII i XIX des de les zones rurals i muntanyoses fins a les costeres i les grans ciutats, coincidint amb els moviments migratoris de l'època.