Condimentar i amanir un plat no és una cosa intranscendent, sinó que té tanta importància com l'elaboració del plat. Més enllà de la sal i el pebre, elegir els condiments adequats pot canviar el sabor del plat, convertir-lo en una obra mestra per al paladar o en un àpat simplement passable. I és que, per potenciar el sabor d'un plat adequadament, s'han de saber elegir condiments de qualitat, que aportin un toc sofisticat i diferent. Un bon exemple és el pebre vermell de la Vera, de gran caràcter i amb personalitat pròpia.
Encara que l'origen del pebre vermell es remunta a l'antic Mèxic, i no va arribar a Espanya fins al segle XVI, avui dia és una espècia absolutament indispensable a la nostra gastronomia. Com a condiment en guisats i potatges, en salses, empolvorat en determinats plats o com a ingredient d'alguns embotits, el pebre vermell —i especialment el pebre vermell de la Vera— ja està al nostre ADN culinari. No obstant, no som els únics, ja que a nivell europeu Hongria també el té molt present en la seva gastronomia.
El pebre vermell de la Vera adquireix el seu nom de la comarca de Càceres on es cultiva i elabora, i és molt apreciat pel seu sabor únic. Les varietats de pebrot de les quals s'obté són diferents (Bola, Ocales, Jaranda, Jariza i Jeromín), però la seva singularitat ve de la forma com s'assequen aquests pebrots abans de la moldre'ls: amb fum.
Aquest tradicional mètode d'assecat li confereix un sabor fumat que fa que aquest pebre vermell amb Denominació
d'Origen sigui del més demanat. I no només això, sinó que el lent procés de deshidratació pel qual passa fa que el seu color vermell brillant, el seu sabor intens i la seva aroma es mantinguin amb el temps.
En funció de la varietat de pebrot utilitzada, existeixen tres tipus de pebre vermell: picant, dolç i agredolç. Tres formes diferents d'assaborir el conegut com a or vermell, que forma part de multitud d'elaboracions astronòmiques tant a la regió extremenya com a la resta d'Espanya.
El pebre vermell té cabuda en qualsevol recepta del nostre dia a dia. Fins i tot podem posar-nos creatius i afegir-lo a plats d'altres llocs del món com uns tacos mexicans o uns noodles tailandesos. El límit d'aquest increïble ingredient autòcton està només a la nostra imaginació.
