La tradició del pessebre es remunta a l’any 1223, quan Sant Francesc d’Assís va reunir als veïns de Greccio per celebrar la missa de mitjanit. Entorn d’un pessebre, amb la figura del Nen Jesús, modelat per les mans de Sant Francesc, amb el bou i la mula i tots situats en una pobra gruta enmig d’un bosc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement.
De sobte, en el moment més solemne de la missa, aquella petita figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al Sant d’Assís. El miracle s’havia produït a la vista de tots els qui estaven allà presents, i des d’aleshores la fama dels «Naixements» i el seu costum es va estendre per tot el món. Des d’aquell dia, se celebra la nit de Nadal imitant la inspiració de Sant Francesc d’Assís, entorn d’un humil pessebre que rep el Fill de Déu.
Al segle XXI perdura el pessebre tradicional amb figures de fang, molsa, suro, «paper de plata» pel riu, i molts elements reciclats de la natura: pedres, sorra,...
No falta mai el naixement, situat sovint dins una cova o estable, així com les escenes de l’anunciació, els pastors vora el foc, la rentadora, i animalets, molts animalets, i la nostra entranyable figura del caganer situat en un lloc ben discret.
Els reis de l’Orient també tenen el seu espai, i en algunes cases es fa el joc d’anar movent aquestes figures fins arribar al naixement de Jesús el dia 6 de gener. Altres opcions de tècniques no tan tradicionals pot ser el Pessebre Amigurumi, una tècnica d’origen japonès que consisteix a teixir ninotets mitjançant ganxet, teixint llana o fil. El resultat són figures arrodonides amb una aparença molt simpàtica. També podem fer el pessebre de plastilina, un recurs ràpid per fer un pessebre original o el Pessebre Playmòbil amb les cèlebres figures. Podem optar per fer-lo amb materials reciclats o qualsevol altre element, fins on arribi la teva imaginació.
