Jordi, un nedador sense límits

Semblava un divendres més quan ens ha sobtat la inesperada mort de l’estimat Jordi Araus que ens ha trasbalsat a tots. Ens ha deixat, i amb ell se’n va una manera d’entendre el GEiEG que forma part dels seus fonaments. En Jordi no només era un nedador veterà; era l’expressió viva de la cultura de l’esforç que ha servit per marcar el camí de generacions de grupistes. Una pèrdua que se suma a les recents del seu inseparable Jaume Sabrià, i Joan Escuder, i ens deixa tota una nissaga de grupistes irrepetible i un record que perdurarà sempre.

Format a la piscina descoberta de la Devesa, en aquells anys en què no hi havia comoditats i l’aigua era tan freda que, algun hivern, calia trencar el gel per entrenar, va créixer esportivament amb Pipe Sánchez Babot al capdavant. D’aquella generació en va aprendre que no hi ha excuses, que l’esport és disciplina i caràcter, que primer és el compromís i després el resultat. Sortia de la seva botiga, l’emblemàtica Joguines Araus del carrer Argenteria, agafava la moto i anava a nedar. Si no es podia nedar, es corria; si no, es feien peses. L’esforç no era puntual, era una manera d’entendre la vida.

Un home de ciutat, un gironí fins a la medul·la, soci d’un munt d’entitat de Girona, que custodiava el tarlà que es feia ballar a les festes de primavera de la Rambla. Sense demanar res a canvi. Només el goig de la gent. Com en la botiga que regentava, on infants i joves hi passaven hores imaginant i somiant.

Va ser part d’aquell planter que va consolidar la natació al GEiEG i a la ciutat, i que va donar sentit a proves i reptes, com l’Atleta Complet o formant part de la Penya Piscines, que avui formen part de la nostra identitat esportiva. Però el més admirable és que en Jordi no va viure només del record: amb 83 anys continuava present cada matí a la piscina de Sant Ponç, completant els seus mil metres amb la mateixa puntualitat i determinació de sempre, acumulant rècords màster, sí, però sobretot acumulant exemple. L’exemple a seguir per a molts en aquests temps on el compromís sembla ser una rara avis.

En Jordi representava el fil que uneix les piscines de la Devesa amb Sant Ponç, els pioners amb les noves generacions. Humil, constant, fidel a l’entitat sense necessitat de protagonisme, ens recordava cada dia que el GEiEG és molt més que unes instal·lacions esportives: compromís, comunitat i perseverança. Un espai que segueix acollint els seus fills i nets sota tots aquests valors gràcies a la teva lliçó i exemple. Una persona irrepetible, company, amic i persona solidària. Sempre disposat a organitzar o participar en causes per ajudar als altres a través del seu amor per la natació i l’esport.

Avui acomiadem un nedador incansable, un company lleial, un grupista de cap a peus. El seu llegat no es mesura només en metres nedats, sinó una actitud davant la vida. Jordi, el GEiEG que tant vas estimar continuarà avançant braçada a braçada, amb el teu esperit present a cada entrenament i competició.

Bon viatge, Jordi. Bon viatge, grupista.