Els parcs eòlics marins posen la vista a la Costa Brava

Des de fa temps hi ha sobre la taula el debat per a la creació de parcs eòlics marins per produir energia. I sobre taula, hi ha la possibilitat i l’interès que alguna d’aquestes instal·lacions es faci a la Costa Brava. Hi ha partidaris i hi ha detractors. De moment, hi ha algun projecte que intenta tirar endavant i es vant sumant opinions tant a favor com en contra.

En aquest sentit, fa unes setmanes, es va fer públic un estudi de la Universitat de Girona. Aquest treball identificava les millors zones per ubicar-hi un parc eòlic marí dins de l’Estat. Concretament, apuntava a les Rías Baixas i Cabo Ortegal de Galícia, la costa Luarca d’Astúries, el golf de Roses i el Cap de Creus i la costa oriental de Menorca. El document ha analitzat fins a dinou ubicacions amb un alt potencial per a l’eòlica marina i ha tingut en compte fins a 39 indicadors que combinen factors ecològics, socials, econòmics, tecnològics i espacials. De tota manera, l’estudi remarca la necessitat d’integrar dades quantitatives locals per l’anàlisi de les diferents opcions de planificació. Això permetria avançar en la investigació científica i identificar llacunes que caldrà abordar en un futur.

Tècniques utilitzades

L’investigador de la UdG Daniel Depellegrin ha liderat aquest estudi que ha utilitzat una tècnica d’avaluació híbrida que és una de les més grans d’Europa per la multitud de factors que té en compte a l’hora de planificar zones amb potencial per a l’eòlica marina. El projecte està finançat per la beca de recerca postdoctoral Maria Sklodowska-Curie del programa Horizon Europe.

En aquest estudi s’ha analitzat dinou àrees del mar Mediterrani i de l’oceà Atlàntic que hi ha a l’Estat i que tenen un alt potencial per desenvolupar aquest tipus d’energia renovable. L’estudi es basa en cinc aspectes clau. Un d’ells és la coexistència entre diversos usos marins, un altre la minimització dels impactes ecològics i socials i el tercer és l’eficiència espacial per minimitzar les integracions i els conflictes.

Els dos últims aspectes són l’equitat distribuït a en la repartició de beneficis i càrregues de les comunitats costaneres i l’ús de tecnologies per maximitzar la viabilitat tècnica.

Amb aquests elements, Depellegrin destaca que hi ha «múltiples llacunes en la recerca actual en planificació marítima». Concretament destaca la necessitat de tenir més dades locals que incorporin característiques socials i ecològiques del territori. En aquest sentit, destaca que la implementació d’aquestes grans infraestructures al territori necessita equips de treball multidisciplinaris que puguin analitzar i processar un gran volum de dades i convertir la informació en «documents de fàcil comprensió».

Una de les tècniques més innovadores que ha desenvolupat el projecte de recerca de la UdG és l’ús de la intel·ligència artificial per informar als prenedors de decisions sobre els factors més importants que té cada demarcació.

El sistema redueix la complexitat de les dades i prioritza els criteris més crítics dins de cada subdivisió de la planificació. Això és essencial per transmetre els resultats de manera eficaç i simple a la ciutadania però també a aquells qui han de prendre una decisió sobre on ubicar els parcs eòlics.