2024, un any sobre rodes

El 2024 s’ha tancat amb un balanç positiu pel que fa al sector del transport per carretera a les comarques gironines. S’ha tancat amb xifres positives. Per exemple, pel que fa al transport regular el creixement ha estat important (35% més de viatgers per sobre de les dades de 2019, un any de record). Després de la Covid-19 es pensava que el transport de passatgers no es recuperaria (el teletreball estava molt estès), però la realitat ha estat una altra. Es viatja més i una de les causes són els descomptes que s’apliquen a les tarifes. Des del setembre de 2022, l’Estat subvenciona el 20% del preu del bitllet que es complementa amb el 30% que assumeixen les Comunitats Autònomes. Aquesta bonificació s’ha notat de manera important en el transport interurbà de carretera, però, en canvi, no ha estat el mateix amb els trens de rodalies. En aquest cas, la tarifa és gratuïta, però no s’ha traslladat a un augment de passatgers.

Iniciats ja el 2025 els reptes que té el sector del transport per endavant són importants. Des de la patronal Asetrans (Associació de Transportistes de Girona) es considera que cal un canvi modal important. El principal objectiu és que es mantingui l’ús del transport públic, però es té molt clar que cal augmentar l’oferta. S’ha incrementat el nombre de passatgers però no el nombre d’autobusos i això provoca una sobreocupació. Es calcula que a Catalunya presten el servei de transport de passatgers uns 1.900 vehicles i en faltarien per cobrir tota la demanda 800 més. A més, cal tenir en compte que s’arrossega un problema endèmic: la manca de conductors. Per tant, el repte és augmentar l’oferta. Igualment, cal tenir present són les empreses les que avancen els diners per cobrir els descomptes i bonificacions dels bitllets i que l’administració paga amb retard. Per exemple, les empreses estan pendents de cobrar els diners de juliol de 2023.

Un dels problemes que hi ha en el transport discrecional és que s’hauria d’actualitzar alguns contractes públics pel que fa al transport escolar. Per contra, el transport de les excursions i viatges turístics registra dades molt positives. Amb la Covid, es calcula que van desaparèixer un 20% de les empreses del sector. Les que s’han mantingut treballen i treballen bé.

Pèrdues pels talls de carretera

D’altra banda, la patronal ha detectat també un altre tema que els preocupa. Asseguren tenir un nivell d’absentisme laboral «desbordat», en paraules d’Alex Gilabert, vicepresident d’Asetrans. Considera que es donen baixes «amb extrema facilitat» a vegades sense haver d’anar al CAP de visita, potser per la mateixa saturació que pateix també el sector sanitari. «És una pràctica que es coneix, que se n’abusa i no s’hi posa remei», explica.

I el sector del transport de les mercaderies? Doncs en aquest 2024 passat el sector va quedar afectat per moltes protestes -bàsicament del sector de la pagesia- que van provocar talls de carretera i, per tant, pèrdues per a les empreses transportistes. Continuen també faltant conductors tant per conduir camions com furgonetes de repartiment. La productivitat va baixar tant per les mesures adoptades davant les incidències climatològiques com per les protestes i talls. Ara més que mai, el sector demana compensacions econòmiques. Per exemple, es calcula que un camió que no pot circular per un tall de circulació pot arribar a generar cada dia una pèrdua d’entre 700 i 800 euros, en paraules d’Eduard Ayach, president d’Asetrans. Un altre problema en què s’ha d’enfrontar el sector és que cada vegada els repartidors es troben amb més dificultats per fer la seva feina dins de l’àmbit urbà. A la ciutat de Girona, per exemple, es porten 2 anys reclamant que es reuneixi la taula de distribució urbana -ja constituïda- i, de moment, no s’ha fet la trobada que consideren necessària. Ayach lamenta que molts ajuntaments prenguin decisions que afecten a la mobilitat de les mercaderies sense estar consensuades.

Objectius i reptes

I com a objectius essencials el sector té al seu davant la digitalització i la sostenibilitat. Demanen eliminar l’excessiva burocràcia de l’administració i ajudes reals per adquirir vehicles sostenibles. La millora de la sostenibilitat pot passar també per la intermodalitat. Pujar un camió a un tren. S’elimina la presència de vehicles a la carretera, però per apostar per la intermodalitat cal també una infraestructura eficient i rendible econòmicament. El sector no posa traves a contribuir a la millora de la sostenibilitat, segons Ayach, però sí que exigeix que es busquin alternatives reals i eficients.