Injecció per a la rehabilitació d’edificis i immobles

Una part de l’activitat entorn al sector de l’habitatge passa per la rehabilitació. Darrerament, la rehabilitació de façanes o interiors ha rebut diferents injeccions econòmiques. Les bastides formen part del paisatge urbà en moltes ciutats i són força els promotors i particulars que s’han adherit a aquest tipus d’obra. Tot i això, des del sector alerten que aquesta és encara una assignatura pendent.

Completar els fons europeus

Fa uns dies, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va explicar que el Govern preveu destinar 120 milions d’euros el 2026 perquè es puguin finalitzar les obres de rehabilitació d’habitatges vinculades als fons Next Generation. Segons la consellera, algunes d’aquestes obres estan paralitzades perquè els fons europeus de 480 milions per a rehabilitacions «estan esgotats».

Els fons Next Generation fixen el juny del 2026 com a límit temporal per tenir acabes les obres de rehabilitació. I Paneque va prometre que el Govern «activarà els recursos econòmics que calgui» perquè les obres començades abans del juny de l’any que ve puguin finalitzar. I, en aquest context, va afegir que cal que les obres comencin «ja» i ha llançat un «missatge de confiança».

D’altra banda, si el nombre d’habitatges nous que es faran els pròxims mesos és la dada positiva, des del Col·legi d’Arquitectes reconeixen que l’assignatura pendent a la demarcació continua sent la rehabilitació. En aquests primers sis mesos de l’any no s’ha arribat ni als 100.000 m² de superfície rehabilitada, la qual cosa suposa una caiguda del 12% respecte al mateix període de l’any passat.

«Haurem de veure què passa la segona meitat de l’any, però el que queda clar és que ens falta cultura rehabilitadora i l’hem de potenciar en aquest aspecte», va remarcar fa uns mesos el president del COAC a Girona, Marc Riera, que va advertir que el parc d’habitatge a la demarcació ha quedat «bastant obsolet» especialment en l’àmbit d’accessibilitat i eficiència energètica.

Aquestes dades, assenyalava en el seu moment Riera, evidencien que la rehabilitació continua «estancada». Ara bé, cal tenir en compte que la informació de què disposa el COAC en aquest apartat corresponen sobretot a rehabilitacions integrals i grans rehabilitacions. Això vol dir que hi ha moltes intervencions d’escassa entitat que no es registren en cap base de dades del sector de la construcció. Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació coincideixen amb les que s’ha projectat més obra nova. Així, el Baix Empordà lidera la rehabilitació a la demarcació amb 20.317 m², a l’Alt Empordà han estat 20.122 m², al Gironès 13.620 m² i a la Selva 13.359 m². Mentre que per capitals de província, les poblacions amb més m² en projectes de rehabilitació han estat Banyoles 5.667 m², Girona 5.241 m² i Figueres 4.351 m². Així mateix, el programa GiDomus permetrà que es millori la qualitat energètica dels pisos i reduir un 30% del consum energètic, com a mínim. La idea és que la gent pugui utilitzar aquestes oficines per serveis tècnics, administratius i financers sobre reformes energètiques. Amb aquest objectiu, el programa busca simplificar i agilitzar els processos per tal que la gent no vegi les rehabilitacions com uns processos feixucs i estimulin aquestes inversions.