Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Maridar vins en els àpats de Nadal

La clau és trobar sempre l’equilibri entre la intensitat, l’acidesa, la dolçor i la textura

Un bon maridatge fa que l'àpat pugui ser excel·lent i tota una delícia.

Un bon maridatge fa que l'àpat pugui ser excel·lent i tota una delícia. / DdG

David Céspedes/Eva Remolina

Girona

El maridatge entre vins i aliments és una pràctica que va més enllà del gust: busca crear un equilibri harmònic entre el plat i la beguda, potenciant les qualitats de tots dos i oferint una experiència gastronòmica completa. Aquestes són dates, almenys des de Nadal fins a Reis, on moltes taules s’ompliran d’àpats diversos i amb menús que sovint són variats pel que fa als plats. Per aquest motiu, és important fer un bon maridatge i escollir el millor vi per a cada ocasió. Lligar el vi amb el plat ens permetrà realçar sabors, suavitzar textures, contrastar ingredients i fins i tot transformar la percepció d’un plat. Per exemple, un vi negre amb tanins pot acompanyar idealment carns vermelles, mentre que un blanc fresc ressalta el sabor del peix o del formatge suau.

La clau del maridatge és trobar l’equilibri entre intensitat, acidesa, dolçor i textura. També cal tenir en compte les tècniques de cocció, les salses i les espècies. Així, un vi pot passar desapercebut o destacar massa si no acompanya bé el menjar. En restauració, el maridatge és una eina que enriqueix l’experiència del comensal, i a casa pot convertir qualsevol àpat en una celebració. Per això, cada cop més persones valoren conèixer les bases del maridatge per gaudir més plenament dels vins i la cuina. Maridar correctament un vi no és només qüestió de normes rígides; és un equilibri entre aromes, textures i sensacions que pot transformar un plat en una experiència gastronòmica memorable. Tot i això, existeixen pautes clàssiques i consells d’experts que ens poden ajudar a encertar sempre.

Si es tracta de carns vermelles, com vedella, el bou o el xai, hauríem d’escollir vins ponts i estructurals. En aquesta opció podríem incloure un Priorat o un Rioja Reserva. En el cas de les carns blanques o les aus, que solen ser més sous, ens hauríem de decantar per un vi dels considerats joves de garnatxa o pinot noir o xarel·lo. Els experts opinen també que si el plat porta crema o salses mantegoses, un Chardonnay fermentat en bota encaixa perfectament. Així mateix, si es tracta de peixos i marisc, molt presents a les taules de Nadal, haurem de servir blancs frescos i aromàtics. En aquest segment entren en joc els Albariño,Verdejo, un Sauvignon Blanc, un Txakolí o bé un Cava Brut Nature.

Altres opcions

No és tan habitual en els àpats nadalencs, però si a la taula servim alguna especialitat de pasta o arrossos ens haurem de plantejar servir algun Tempranillo jove, una garnatxa catalana o un Chianti. Si el plat consisteix en una crema, algun plat amb base de formatge o bolets la millor opció és servir un vi blanc que tingui cos -això un Chardonnay ens ho pot aconseguir- o un negre suau com un Merlot. Pels risottos que incorporin marisc ens decantarem per un Cava Reserva o un Albariño.

Quan es tracta de maridar amb formatges entrem ja en un terreny i món propi. El motiu és que els formatges -alguns més que altres- tenen tanta consistència i personalitat que requereixen llavors de maridatges molt específics. En aquest sentit, els professionals recomanen que, en el cas de formatges tous o frescos com poden ser la mozzarella o el mató els acompanyem de blancs suaus i, en el cas de formatges blaus, molt més potents i gustosos, haurem de servir vins dolços com Porto, Sauternes o Moscatell.

Menjars picants i postres

Si es tracta de menjars picants haurem de tenir a mà vins refrescants i que, a la vegada, siguin pocs alcohòlics. El picant incrementa la percepció d’alcohol. Per això, és millor optar per vins lleugers i frescos. Són ideals el Riesling (ideal pel menjar asiàtic), Gewürztramine, Rosat fresc i vins escumosos.

Arribats ja a les postres durant els àpats de Nadal que tinguem durant aquestes festes cal tenir en compte aquestes propostes. El dolç sempre marida amb el dolç. Per tant, si el vi no és tan dolç com les postres, el vi pot semblar amarg. Si el que mengem és xocolata negra el que millor marida són un vi de Porto, una Malvasia dolça o bé també un Pedro Ximénez. Si les postres consisteixen en fruita res millor que un moscatell -estem una regió com l’Empordà d’on surten moscatells d’altíssim nivell- o un cava dolç o semi dolç.

Tracking Pixel Contents