Els reptes de l’autopista AP-7

Òscar Llatje, coordinador de seguretat viària i mobilitat de Trànsit, es va referir fa uns dies enrere als vehicles pesants. Va indicar que amb l’alliberament dels peatges els camions s’han incrementat un 40% a l’AP-7 i va dir que aquest territori s’ha convertit en «la zona amb més trànsit de camions de la Península». Llatje va assegurar que aquest creixement està estretament lligat amb un augment de la sinistralitat amb aquests vehicles implicats i va dir que tot i que no sempre són greus, sí generen grans retencions.

En un altre ordre de coses, Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit (SCT) va assegurar recentment que també serà necessari implementar millores a les infraestructures per fer-les més segures i eficients. Es va referir a l’AP-7 i a «l’eclosió de la mobilitat» que va donar-se en aquesta via arran de l’alliberament dels peatges després de la pandèmia. Tot plegat, va indicar, va donar lloc a una situació viària «singular i única» que va obligar l’SCT a repensar tota l’estratègia viària.

Circulació més segura

Lamiel va destacar la problemàtica dels enllaços viaris en aquesta autopista i va assegurar que cal intervenir en alguns punts per garantir una circulació més segura. Així, es va referir a la connexió de l’AP-7 amb la C-58, la B-23 o l’A-2. En paral·lel, va defensar augmentar els controls a la via, reduir la velocitat en trams com el de Calafat a Amposta, o implementar la velocitat variable en 150 quilòmetres de l’autopista. En relació amb aquesta darrera mesura, va dir que «tots els projectes estan en marxa» i que confia en poder donar-ne detalls en breu.

Tot i que l’AP-7 és la via que concentra més sinistralitat de Catalunya «perquè també és la que acumula més volum de trànsit», Lamiel va afirmar que n’hi ha d’altres que també ocupen una posició destacada en el rànquing. Així, va posar com exemple a eixos com la B-23, la C-58, l’A-2 o, fins i tot, les rondes de Barcelona. Alhora, va recordar que el risc de patir un accident en una carretera convencional és quatre vegades més elevat que en una autopista o autovia.

En aquest sentit, els responsables de l’SCT van assegurar que les autopistes i autovies són eixos «molt segurs» que incorporant la tecnologia adequada podrien «eventualment» convertir-se en els primers eixos en què les víctimes mortals es redueixin a zero. De fet, les carreteres convencionals són les que concentren, sumades, la majoria d’accidents amb víctimes i amb morts.

No obstant, com expressa Lamiel, les principals vies són les que se situen a dalt de tot dels rànquings de sinistralitat. L’AP-7, amb 701 sinistres, va ser primera el 2024, com cada any des de l’alliberament dels peatges, mentre que l’A-2, que havia encapçalat el llistat durant diversos anys abans de l’increment d’accidents de l’AP-7, va ser segona (456), amb pràcticament els mateixos que la C-31 (455). La B-20, la C-32, la B-10 i la C-58, així com la N-II i la N-340, per aquest ordre, també van concentrar més de 200 sinistres amb víctimes al llarg de l’any.

Helicòpters i drons des de l’aire

Des dels inicis l’SCT, els mitjans aeris han estat una de les eines més importants per controlar el trànsit i garantir la seguretat. Jean Peña, responsable de Gestió de Trànsit, va explicar recentment que es va començar amb un sol helicòpter, però va dir que la creixent necessitat de controlar tot el territori va portar a ampliar la flota. Actualment Trànsit disposa de dos helicòpters, un avió bimotor i, des de l’any passat, drons. Peña va afirmar que els helicòpters, que volen cada dia a uns 500 metres d’altura, poden identificar infraccions com l’excés de velocitat, les distraccions al volant, l’ús de mòbils o els avançaments indeguts. Va apuntar que aquests aparells permeten registrar fins a 6.000 denúncies a l’any, incloent-hi unes 300 per excés de velocitat mensuals per cada helicòpter.

A més, Trànsit ha anat modernitzant el Centre d’Informació Viària de Catalunya (CIVICAT), on es monitoren les carreteres mitjançant més de 550 càmeres fixes i mòbils, incloent-hi càmeres instal·lades en els mitjans aeris. Peña va explicar que «des del CIVICAT es coordinen totes les dades que recullen dels mitjans aeris amb la informació del Centre d’Informació de Trànsit (CIT), que permet gestionar la seguretat a la xarxa viària 24 hores al dia, tots els dies de l’any». El CIVICAT també ha incorporat més panells de missatge variable i radars, incloent-hi els cinemòmetres aerotransportats, que permeten controlar els excessos de velocitat des de l’aire.

Però el futur passa també per la tecnologia més avançada, com la incorporació de drons per a operacions més locals i esdeveniments especials. Així, va assegurar que l’SCT té plans d’augmentar la flota de drons per cobrir trams més amplis, com l’AP-7, i desplegar «nius de drons» que operin simultàniament en una àrea més gran. Tots els mitjans aeris es coordinen amb patrulles dels Mossos per a la identificació i denúncia de conductes temeràries i infraccions sobre el terreny