Reduir la sinistralitat a la carretera

Els darrers 25 anys, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha estat fonamental en la millora de la seguretat viària a Catalunya. Des de la seva creació, el 2000, les víctimes mortals han disminuït un 75%, passant de 778 a 190 aquest 2025 passat. Amb tot, encara queda un llarg camí per assolir l’objectiu de la Visió Zero el 2050. El primer pas és reduir un 25% la sinistralitat l’any vinent respecte al 2019. La intel·ligència artificial, els camions autònoms i els bessons digitals per predir accidents són algunes de les innovacions que s’estan implementant per fer front a nous reptes com l’accidentalitat entre motoristes, l’augment de camions, el repunt de la mortalitat entre joves o l’increment de patinets i bicicletes.

Durant aquest quart de segle, l’SCT ha anat evolucionant per adaptar-se als nous reptes del trànsit i la seguretat viària. El model català de recuperació de punts, el servei pioner d’atenció a les víctimes i les seves famílies, i la ferma aposta per la formació i la tecnologia en són clars exemples.

Un llarg camí per recórrer

Tot i la feina ingent feta fins ara, que ha permès reduir en un 75,6% la xifra de víctimes mortals entre el 2000 i el 2025, passant de 778 a 190 en el conjunt de vies -una menys que el 2024-, encara queda un llarg camí per recórrer. Fins al 30 de desembre, aquest any s’han registrat 143 morts a les vies interurbanes catalanes, set més que l’any passat, però mig miler menys que l’any 2000. Pel que fa a les vies urbanes, les 47 d’aquest any suposen vuit menys que el 2024 i un centenar menys que al tombant de segle.

Ramon Lamiel, director de l’SCT, va assegurar recentment en una entrevista que una de les fites més ambicioses que es marca Trànsit és l’objectiu de «zero víctimes mortals» per al 2050, el que es denomina Visió Zero. Tot i que va admetre que aquest repte és molt «complicat», va dir que el servei es manté ferm en la seva determinació: «El 2030, volem reduir la xifra de víctimes un 50% respecte al 2019, i el primer pas és aconseguir una reducció del 20% per al 2026 a les vies interurbanes i del 5% a les urbanes», va explicar Lamiel, que va apuntar que en els municipis són claus les zones 30, els radars en travesseres i les subvencions que s’han implementat per ajudar els ajuntaments a millorar la seguretat en punts negres.

En aquest sentit, va remarcar que l’any passat es va aconseguir una disminució global del 21% respecte al 2019. Si no hi havia més sinistres mortals en les últimes hores d’aquest any, el 2025 es tancava amb una rebaixa del 21,6% respecte a l’últim any prepandèmic tenint en compte tots els tipus de vies.

Segons dades del SCT, per tipus de vehicles, els qui van concentrarmés mortalitat aquest any 2025 van ser els lleugers, amb 70 víctimes, seguit de les motos i ciclomotors (65), els vianants (28) i els vehicles pesants (10). Furgonetes (8), bicicletes (7) i altres vehicles (2) també van deixar pèrdues de vida a les vies del país. Tot plegat en un context en què la sinistralitat cada cop és més dispersa i, per tant, més complexa d’abordar, i en què la mobilitat arreu de Catalunya s’ha incrementat notablement, sobretot al voltant de Barcelona, on globalment ha pujat entorn d’un 4,5% en comparació amb l’any passat, i on la presència de vehicles pesants ha crescut al voltant del 20%.

Eines de present i de futur

Lamiel va assegurar que una de les principals claus del progrés de l’SCT ha estat la incorporació de la tecnologia en la gestió del trànsit. Va explicar que els radars han estat una de les mesures més efectives per reduir la sinistralitat i va revelar que «en els punts en què s’han anat instal·lant, els accidents han baixat entre un 30% i un 50%». També va indicar que els radars de tram «encara funcionen més bé», però va admetre que cal treballar en una planificació més acurada per detectar els punts on sigui més adequat instal·lar-los.

Així, va assenyalar que el control dinàmic de la mobilitat amb els nous carros radar també té una especial rellevància en aquesta estratègia. Recentment se n’han incorporat sis de nous a l’AP-7, alguns dels quals s’han destinat a les Terres de l’Ebre, on aquest 2025 s’han registrat 17 víctimes mortals, més del doble que el 2024.

A banda de la velocitat, l’SCT també posa el focus en les distraccions al volant, derivades de l’ús de telèfons mòbils principalment, però també de pantalles i GPS a l’interior dels automòbils. Així, en els darrers anys també s’han sumat a l’estratègia drons i càmeres radar amb intel·ligència artificial que detecten aquestes conductes i d’altres de risc com no dur el cinturó de seguretat o fer un mal ús del carril Bus-VAO.

Carrils per a camions autònoms

En aquesta mateixa línia, s’estan implementant sistemes d’intel·ligència artificial per millorar la gestió del trànsit. «Tirarem endavant un bessó digital que està a punt de licitar-se a tot l’anell metropolità per definir estratègies de gestió de trànsit, fer prediccions i proposar mesures per reduir les incidències i la sinistralitat», va apuntar Lamiel, que va assegurar que també es treballa amb la UPC per dissenyar més eines per anticipar-se i predir sinistres: «Estem predint intensitats i velocitats però en el futur volem predir les zones on poden passar accidents i dir ‘atenció que en una estona aquesta àrea pot patir un risc alt de sinistre’», va indicar.

Lamiel també va comentar que un dels reptes de futur serà la incorporació dels vehicles autònoms a la xarxa viària. Va assegurar que Trànsit està «treballant a fons a través d’un consorci que inclou universitats i altres organismes per conèixer experiències d’altres països i saber què caldria modificar del marc legal per poder introduir aquesta mena de transports a Catalunya».

Va defensar que hi ha casos d’èxit que ja funcionen als Estats Units i va posar com a exemple el Projecte Aurora, que consisteix en la creació d’un carril específic per a camions autònoms a l’autopista. «Hi va un conductor a dintre per si passa alguna cosa i ha de prendre el control, com quan els avions van amb pilot automàtic, però la majoria del vol es fa amb control automàtic», va detallar. Va afegir igualment que aquest sistema «té enormes avantatges» perquè aconsegueix reduir a zero la sinistralitat entre aquest col·lectiu: «No hi ha avaries perquè tot està automatitzat, no hi ha distraccions i els conductors no han d’aturar-se per descansar», va relatar.