El sector del transport pateix una «apagada administrativa»
Moltes empreses es troben contínuament amb traves administratives a l’hora de fer determinats tràmits, amb el greuge que això comporta

Camions circulant per una carretera, en una imatge d'arxiu. / DdG

Una «apagada administrativa». Així veu el sector del transport la seva situació enfront de l’administració. Contínuament, el sector del transport s’ha d’enfrontar a entrebancs i retards administratius que repercuteixen directament a la producció i viabilitat de moltes empreses que es dediquen sigui al transport de viatgers o de mercaderies. La situació es converteix ja gairebé en insostenible. Aquesta «apagada administrativa» es visibilitza per exemple a l’hora de fer determinats tràmits per exemple davant la Direcció General de Trànsit i altres estaments.
Amb el recent conflicte de Rodalies han aparegut i aflorat problemes que estaven latents però que acaben certificant aquesta «apagada administrativa». Hi ha també un absentisme administratiu que dificulta i alenteix molts permisos o tràmits que necessiten els professionals i empreses del transport.
Infraestructures pendents
Un altre de les reclamacions del sector és la manca d’infraestructures pendents d’execució. Entre les obres reclamades hi ha la variant d’Olot, la millora de trams de la N-II, la perllongació de la C-32 cap a Lloret o l’etern problema de les retencions i cues a Llambilles. Passen els anys i cap d’aquests projectes veu la llum, tal com reconeixen Eduard Ayach i Àlex Gilabert, president i vicepresident de l’Associació de Transportistes Asetrans. Un exemple més de la lentitud administrativa o de manca de resposta és per exemple el cobrament dels fons Next Generation per desballestar els vehicles i renovar el parc automobilístic. L’empresari que es va acollir els ajuts simplement havia de presentar un document acreditat que el vehicle vell havia estat retirat de la circulació i convertit en ferralla. Llavors podia cobrar. El pas de presentar el document s’ha fet, però, en canvi, els diners de l’ajuda no li han arribat mai i, si ha adquirit un vehicle nou ,ja l’ha començat a pagar.
Fent balanç de l’exercici de 2025, es va registrar un augment d’entre 5 i el 10 per cent en el transport regular de viatgers. Hi ha demanada i això es tradueix en resultats positius. Pel 2026 es parla de portar a terme la integració tarifària a totes les comarques gironines en la seva totalitat. Rebaixar els preus dels bitllets es traduirà en un augment de la demanda. El sector del transport de viatgers per carretera ha demostrat que està preparat per afrontar problemes com per exemple la crisi que s’ha desencadenat amb rodalies. Gilabert explica que s’ha pogut respondre des del primer instant posant a la carretera 250 autobusos més. Una vegada més, el transport per carretera ha sortit al «rescat».
Contenciós contra Barcelona
Pel que fa al transport discrecional turístic, la patronal està en desacord amb la mesura implantada a Barcelona consistent en establir un preu d’uns 35 euros per cada autobús escolar que entri a la ciutat per a alguna excursió. Això farà gravar el transport. Davant el desacord ja s’ha presentat un contenciós administratiu. Un dels aspectes positius és que, almenys a la ciutat de Girona, els autobusos han quedat exclosos de les zones de baixes emissions. Per això, des de la patronal feliciten a l’administració per la seva comprensió.
- Lamine Yamal, sobre la seva infància: 'No teníem possibilitat de comprar la Play o la Nintendo
- El cafè no és per a tothom: els tres casos en què et pot passar factura sense que ho sàpigues
- Dani Cabezas: 'Vaig trucar els pares des de l’hotel per dir-los que havia debutat a Primera
- Malestar a Palamós per la llibertat d'un lladre multireincident que genera 'alarma social
- Condemnen la constructora a pagar 543.290 euros pel litigi del cost de la Clínica Girona
- Aquests són els guanyadors dels primers Premis Girona Delícia
- De començar a córrer com a teràpia a completar 40 maratons
- Una estudiant de la UdG obté la segona millor nota del MIR de Psicologia: 'He estudiat fins a deu hores diàries