Girona encara no construeix prou habitatges

El 2025 va tancar amb el millor volum d’habitatges nous visats des de la crisi del 2008 i amb un repunt del 19% dels pisos acabats. El 2026 arrenca amb una tendència positiva, però condicionada pel dèficit d’habitatge assequible, la lentitud de la rehabilitació i la pressió del mercat del lloguer.

Les comarques gironines van deixar enrere el 2025 la sensació d’aturada que havia planat sobre el sector residencial després de l’encariment dels materials, la pujada dels tipus d’interès i la incertesa promotora dels darrers anys. Les dades disponibles apunten a un canvi de ritme: es van acabar més habitatges, es van visar més projectes i la contractació d’obra nova va continuar creixent. Però el fons del problema continua intacte ja que l’oferta nova encara no arriba al volum necessari per absorbir la demanda, especialment en els municipis amb més pressió residencial, turística i demogràfica.

El 2025 es van acabar 1.426 habitatges nous a la demarcació, un 19% més que els 1.198 de l’any anterior. Si s’hi afegeixen els habitatges rehabilitats, la xifra total puja fins als 2.455 habitatges acabats, 381 més que el 2024, amb un increment global del 18,37%. Part de l’optimisme per al 2026 s’atribueix a l’augment de la contractació d’habitatge, que el 2025 va créixer un 4,40% respecte de l’any anterior.

Projectes visats

L’altra gran fotografia és la dels projectes visats, que anticipen què es pot començar a construir en el futur immediat. En aquest indicador, el 2025 va ser especialment rellevant perquè la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va registrar 2.802 habitatges de nova creació visats, un 34,45% més que el 2024 i la xifra més alta des de la crisi immobiliària del 2008. El COAC subratlla, tanmateix, que aquest salt encara queda per sota de les necessitats reals del territori i dels objectius del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge.

El moviment també es veu en la superfície visada. El conjunt de la construcció a les comarques gironines va sumar 768.298 metres quadrats visats el 2025, la segona millor dada de l’última dècada i un 14,9% més que el 2024. Dins d’aquesta xifra, l’habitatge va representar 614.468 metres quadrats, amb un increment del 12,3%. L’obra nova, que continua sent el principal motor de l’activitat, va créixer un 30,7% fins als 552.266 metres quadrats.

El mapa territorial confirma una activitat desigual. El Baix Empordà continua liderant l’edificació, amb 221.515 metres quadrats visats, gairebé el 29% del total provincial. El segueixen el Gironès, amb 142.653 metres quadrats; la Garrotxa, amb 112.304; i la Selva, amb 92.909. En el cas de la Garrotxa, el COAC adverteix que la dada queda alterada per un gran projecte industrial de més de 60.000 metres quadrats, que distorsiona la comparació habitual.

La lectura comarcal dels habitatges acabats també mostra contrastos importants. El repunt del 2025 s’explica en part per l’increment a la Cerdanya, on es va passar de 33 habitatges nous acabats el 2024 a 97 el 2025, un augment del 194%. A l’altre extrem, el Ripollès va registrar una caiguda del 57% i la Garrotxa del 31% en habitatges nous acabats, segons les dades del CATGI..

El 2025 ha estat, en definitiva, l’any en què les grues han tornat a guanyar presència i les estadístiques han deixat de mirar enrere amb pessimisme. El 2026 haurà de demostrar si aquest impuls és només un rebot després d’anys irregulars o l’inici d’un cicle més sòlid. La diferència no la marcarà només el nombre d’habitatges construïts, sinó el tipus d’habitatge que arribi al mercat: on es construeix, a quin preu, en quin règim i per a qui. En aquesta resposta hi ha bona part del futur residencial de les comarques gironines.