«Les famoses i múltiples pintures que Cézanne va fer de la muntanya de Sainte-Victoire, Alain Roger les utilitza per a exemplificar el concepte dartialització del territori. Ens explica que el paisatge és una construcció generada a partir de les representacions que, des duna visió artística, atorguen al territori unes característiques que van més enllà de la simple descripció objectiva.
Les representacions que generem condicionen la nostra mirada i són culpables de com veiem i experimentem el territori, on certs paratges i entorns són sublimats i passen a formar part de limaginari col·lectiu. Aquestes imatges obtenen una visibilitat notòria i representen l'únic territori possible de ser observat (per tant, de ser viscut) i oculten tot el que queda fora de camp, que es converteix en un territori situat als marges de la representacó, que no existeix. Els espais des d'on es pot veure i viure el territori -ja siguin accidentals, com una carretera, o bé planificats, com un mirador- prenen tot el protagonisme. Escenàris artificials, que es converteixen en l'eix principal del projecte i suposen el punt de partida per construir possibles nous escenàris i representacions.
A través de la pràctica artística busco reflexionar sobre el territori i les imatges que el representen, posant l'èmfasi en el paisatge i en la mateixa creació de la imatge. Els mètodes existents de reproducció i consum dimatges tenen un paper important en el procés creatiu, des de la fotografia, la impressió digital, les tècniques de gravat, etc. fins a les plataformes digitals. Mitjançant el procés creatiu reprodueixo manualment la creació dimatges provinents dun context digital, partint des dun material en blanc, com pot ser una planxa de fusta o el paper. Busco mètodes per transcriure sobre un suport físic els llenguatges provinents del món digital i, de manera conscient, alentir el temps de gestació de la imatge, així com el seu posterior consum. Lobjectiu del procés és construir una nova representació en què el llenguatge propi de les tècniques emprades i les seves limitacions reformulin la imatge. El resultat són obres que busquen qüestionar la manera com mirem el territori, com el representem i com hi intervenim. La nova visibilitat que adquireix el paisatge interpel·la les narracions oficials i limaginari col·lectiu.»
