Fa moltes nits que no vinc està pensat per a fer conèixer la persona de Ferran Soldevila en totes les seves vessants. Soldevila tant es dedicà a tasques científiques com creatives i, daquestes darreres, volem popularitzar la seva faceta dagitador cultural i dautor teatral; raó per la qual aquesta proposta no es limita a fer una representació dun text de la seva creació, sinó que també aspira a ser el descobriment de lautor per part del públic.
Lespectacle pretén ser, duna banda, un homenatge a Ferran Soldevila i, per laltra, un reconeixement del teatre exiliat, aquell que no es pot representar per al públic per al qual ha estat concebut.
Ferran Soldevila fou un dels grans humanistes de la nostra resistència i recuperació cultural del segle XX i, a la vegada, un dels exemples del què en diem «Fill del seu temps». Molt probablement, ell hagués desitjat una vida més tranquil·la, més dedicada a la recerca intel·lectual i artística, però, fidel als seus convenciments, es va haver de convertir en un militant de primera línia i, com que era incapaç de renunciar a res, es va produir el miracle: Ferran Soldevila fou a la vegada investigador, creador i lluitador.
Amb aquest espectacle, la Funcional Teatre el vol reivindicar en la seva vessant de creador, o sigui artística, i és per això que ens hem decidit a mostrar una peça mai estrenada i que, tot i saber-ne de la seva existència, fou retrobada en un calaix lluny de Catalunya molts anys després dhaver estat concebuda.
Ferran Soldevila, en aquell temps, convençut fins al moll de los que calia lluitar «contra el caos intern, contra la desfeta bèl·lica, contra lenfonsament cultural» fa el cor fort i escriu probablement els seus millors poemes (Bombardeig, Brigades internacionals ) i la peça teatral que presentem: El Milicià Romàntic.
El milicià romàntic tracta de lamor entre dues persones de diferent estament enmig de la guerra. Soldevila era sabedor que aquest amor només es podria desembolcallar si es guanyava no tan sols la guerra sinó també la revolució republicana i, per tant, si es produïa una transformació dels valors humans i socials. Aquest tema, que dentrada ens podria semblar un bon argument per fer teatre de propaganda política o per a una tele-novel·la avant la lettre, Ferran Soldevila el converteix en un teatre de cambra íntim i sensual, exemple dètica profunda i amb una especial sensibilitat poètica. Un teatre que sallunya de ladoctrinament i lexaltació, però compromès i reflexiu.
