És un projecte de naturalesa pictòrica on es combinen la idea del carib com a identitat i paisatge, els usos de lerotisme com un poder femení que ens pot ajudar a portar una vida més plena, i la nostàlgia o ecoansietat que ve dalgiadolor, solaciumdesolare-destruir o deixar sol.
Des del 2015 la idea dun final de lstatu quo de la mà del meu trastorn dansietat, mha tret temps i va crear una marca en el meu cervell i quina millor manera dafrontar-lo que mirar-lo de cara, a més de compartir-lo amb els que menvolten. Dins el context dun imaginari duna Fi del Món espero que generi converses que són necessàries per a nosaltres; explorar què és el que realment necessitem, com de complicades han ser les nostres vides i quant temps creiem que ens queda en aquest camí.
Igualment, hi ha una recerca desperança i doptimisme de la mà de lerotisme. En làmbit pictòric, cada cop mapropo més a una recerca per abandonar el costat racional, i endinsar-me dins dun imaginari on potser hi ha una solució a aquest predicament sobre el canvi climàtic.