És un projecte de naturalesa pictòrica on es combinen la idea del carib com a identitat i paisatge, els usos de l’erotisme com un poder femení que ens pot ajudar a portar una vida més plena, i la nostàlgia o ecoansietat que ve d’algia–dolor, solacium–desolare-destruir o deixar sol.

Des del 2015 la idea d’un final de l’statu quo de la mà del meu trastorn d’ansietat, m’ha tret temps i va crear una marca en el meu cervell i quina millor manera d’afrontar-lo que mirar-lo de cara, a més de compartir-lo amb els que m’envolten. Dins el context d’un imaginari d’una Fi del Món espero que generi converses que són necessàries per a nosaltres; explorar què és el que realment necessitem, com de complicades han ser les nostres vides i quant temps creiem que ens queda en aquest camí.

Igualment, hi ha una recerca d’esperança i d’optimisme de la mà de l’erotisme. En l’àmbit pictòric, cada cop m’apropo més a una recerca per abandonar el costat racional, i endinsar-me dins d’un imaginari on potser hi ha una solució a aquest predicament sobre el canvi climàtic.