Spiritual Boyfriends és un solo que gira entorn la relació cos-poder. La representació s’aborda a través d’un llenguatge físic, visual i teatral, el qual fusiona fronteres entre llenguatges així com els termes autobiografia/realitat i ficció.

L'espiritualitat i específicament la pràctica del ioga és el marc contextual utilitzat per qüestionar les polítiques de poder en relació amb el neoliberalisme i els cossos disciplinats.

La pràctica del ioga es revela com una forma d’autocontrol i autodisciplina fins al punt de revertir el seu propòsit curatiu / espiritual cap a una obsessió malsana i materialista per la perfecció corporal. El ioga actual, tot i ser una pràctica espiritual, no s’escapa de la capitalització del cos a través de conceptes com la bellesa, la salut i la indústria dels objectes fetitxes que giren al voltant de l’auto-teràpia. Els conceptes esmentats s’imposen i s’exploten econòmicament per les estructures de publicitat macro, que s’infiltren en la nostra vida privada mitjançant la construcció de microestructures de poder que operen a través de relacions afectives/personals.

El treball es basa en una investigació iconogràfica sobre la construcció històrica de postures de ioga, així com en material autobiogràfic al voltant de l’afecte i el desig.

Direcció i performer: Núria Guiu. Assessorament artístic: Esther Freixa, Sónia Gómez. Acompanyament dramatúrgic: Lluc Ubach. Disseny d'escenografia: Lola Belles. Assessorament de vestuari: Lola Belles. Disseny de llums: Joana Serra. Assistència tècnica: Sergio Roca. Agraïments: Clàudia Mirambell, Alicia Kopf, Telemanrec, Carles Decors, Claudia Brufau, Søren Evinson. Coproducció: Festival Grec de Barcelona, La Briqueteria CDCN du Val-de-Marne Residències Sala Hiroshima, La Caldera Les Corts, Graner fàbrica de creació, Cra'p, La Briqueterie CDCN.