Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies
Lexposició posa en relació la geologia dun massís amb els elements arqueològics que se nhan extret. Al fons del Museu Mediterrània hi ha caixes etiquetades amb alguns dels noms dels caus del Massís del Montgrí. A dins hi ha pedres, també ossos de persones que van ser enterrades en aquests caus ara fa 7.000 anys.
Joan Torró Cabratosa, apassionat de les ciències naturals i especialment de la geologia i gran coneixedor del massís del Montgrí, el 1989 va escriure al llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí: Si féssim un tall seccionant el Montgrí pel mig, ens trobaríem amb una extensa xarxa de cavitats, pous i galeries comunicats entre si que formarien un sistema semblant al dun formatge Gruyère.
La fascinació de limaginari gruyère dun Massís que no sabem realment com és per dins, així com les pedres i els ossos que el fons del Museu conserva i que estan extrets daquestes cavitats, són el punt de partida de la recerca de Clara Gassull Quer.
Tot el que suneix està destinat a dissoldres es formalitza en aquesta exposició amb una sèrie de pràctiques artístiques realitzades al voltant del massís del Montgrí i amb els elements extrets tant del massís com del fons del Museu de la Mediterrània. Tot plegat porta lartista a trobar nexes entre la geomorfologia dun lloc i la morfologia interna del cos humà. En aquest sentit, shi aproxima des duna perspectiva microscòpica, generant una reiteració de dibuixos i fotografies que, mica en mica, sallunyen del seu referent original per esdevenir altres realitats en limaginari de lespectador.
Clara Gassull Quer (Barcelona, 1994). Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2017) i en Fotografia per lInstitut dEstudis Fotogràfics de Catalunya (2017). Actualment exerceix com a artista visual i mediadora. La seva pràctica artística parteix de la contemplació, la investigació i lacció per treballar sobre allò desapercebut o inesperat, allò minúscul o infinit per copsar linexplicable i el meravellós dallò observat o experimentat. El procés dabstracció al que sotmet les seves recerques sol passar per una fotografia amb i sense càmera amb un especial interès per lescènica de la creació duna imatge, la llum. Sovint, compta també amb materialitzacions que passen pel dibuix, lescultura, la instal·lació, el vídeo i altres tècniques experimentals. La seva pràctica artística té un vessant experimental no només lligat a la materialització sinó també als temes treballats on darrerament ha establert lligams amb altres àrees com la geologia, larqueologia o la morfologia.
El seu treball sha pogut veure a BFoto Huesca (2016); Festival Lumínic, Sant Cugat (2018); Espai Hybris, Hospitalet (2018); Fiftydots Gallery, Barcelona (2018); Fotointerpretacions Barcelona (2019); Diaphane, Clermont-lOise (2019); Fine Art Igualada (2021); Can Manyé, espai dart contemporani, Alella (2021) i Leporello, Roma (2022). El 2022 publica el llibre The Okama Paradox juntament amb lIsrael Ariño, co-editat per Ediciones Anómalas i LaBabuch.
Espai Montgrí
