Cada vegada és més comú que per Nadal es compri o regali un pernil o una espatlla. N'hi ha de diferents tipus i qualitats en funció de la raça del porc, l'alimentació i el temps i condicions de curació. A banda del producte en si, és important disposar d’un bon ganivet de pernil per tallar-lo i d'un bon suport. Tallar pernil és tot un art i anualment se celebren concursos per elegir els millors talladors de pernil, però la clau per fer-ho bé és fer talls fins.
Per conservar un pernil o una espatlla un cop l'hem començat, el millor és untar-lo amb el seu propi greix –la pel·lícula blanca que precedeix els talls vermells de la carn– i tapar-lo amb paper de forn. Posteriorment, cal cobrir-lo amb un drap o tovalló de tela net i sec. Convé deixar el pernil en un espai sec, lluny de fonts de calor i llum (és a dir, lluny de radiadors i finestres).
És convenient acabar-lo abans que passi un mes –tot i que és un producte que no caduca– perquè no perdi sabor i frescor.
Tallar i envasar
Una altra forma que es conservi perfectament és tallar tot el pernil sencer i envasar-lo al buit en paquets d’uns 100 grams, que es poden congelar o conservar a la nevera per consumir quan vulguem. Si a casa no us veieu capaços de fer-ho, porteu-lo a un carnisser de confiança perquè us ho faci. Us costarà uns 20 o 30 euros i el tindreu disponible per quan el necessiteu.
Això sí, convé obrir el paquet 10 o 15 minuts abans de consumir i, si es manté en nevera, és aconsellable treure'l i deixar-lo en temperatura ambient un parell d’hores abans d’emplatar-lo.
