Quiosc

Diari de Girona

Aleix Puig Cuiner i empresari

«Una hamburguesa ben feta no en té res, de menjar-escombraria»

"M'encanta el risc, podríem dir que en sóc fan"

Aleix Puig, en un dels seus restaurants Vicio Marc Morales

Guanyador de la setena edició del concurs MasterChef en 2019, el manresà Aleix Puig va portar la seva cadena d’hamburgueseries Vicio al Mas Sorrer (Gualta), i ara l’ha ampliat. Fa pocs dies va inaugurar oficialment la temporada.

Li va el vici, a vostè? 

A mi el vici m’encanta. Per mi, vici és tot allò que t’agrada repetir moltes vegades. Sempre se’n parla en sentit negatiu, però un vici és simplement una cosa que fas sovint. Per exemple, menjar hamburgueses una vegada a la setmana.

Entre nosaltres: quin és el vici en què encara no ha caigut però hi acabarà caient?

(Pensa una estona) Tenir cura de la canalla, segurament serà un vici, però encara no hi he arribat. De moment, l’únic fill que tinc es diu Vicio.

No havíem quedat que les hamburgueses són menjar-escombraria i no n’hem de menjar?

Hi ha hagut maltractament del producte, amb cadenes que ho han fet pitjor o millor. Al final hem de pensar que una hamburguesa és carn a la planxa amb un tros de pa, una cosa que tothom menja, potser amb formatge o verdura tallada. Una hamburguesa ben feta, de menjar-escombraria no en té res

L’hamburguesa no té culpa de res? 

Més que assenyalar de qui és la culpa, cal dir que ha passat el mateix que en tots els negocis: hi ha qui ho fa bé i hi ha qui no ho fa bé, hi ha qui en vol treure profit mediàtic... hi ha de tot. El que fem nosaltres és agafar un producte de molta qualitat i treballar-lo al dia. No hi ha més secret.

I vostè cada quant en menja?

Un parell de cops per setmana, sempre.

He vist el vídeo promocional: tan malament s’ho va passar amb la Covid, per semblar un autèntic llop de Wall Street?

Ha, ha, vam intentar fer una paròdia de la pel·lícula, la gent s’ho va passar molt bé. Ens servirà per tornar amb molta energia.

Quin missatge treu d’aquell film?

Del no-res, una persona en pot crear un gran imperi. En el seu cas més lícitament o menys, no entro en això. I n’extrec també la bogeria que hi havia al món fa trenta anys, Wall Street era un món de salvatges, es feien grans burrades. Potser no ha canviat i està igual.

Creu que ara toquem més de peus a terra?

Em penso que no (riu). Crec que potser no es fan tantes bogeries en públic, pel que diran, però em penso que les entranyes de les grans corporacions no han canviat gaire. El que passa és que no ho sabem.

Va notar gaire la Covid?

Vam néixer just enmig de la Covid. No és que ens anés malament, és que vam començar quan tot estava malament arreu.

Li agrada el risc, dedueixo. 

M’encanta el risc, sí. Podríem dir que sóc fan del risc.

MasterChef és tal com sembla?

És tal qual ho veieu per televisió, la gràcia és que sigui així de real.

Un cop ha passat per allà, què pensa quan ho mira per TV?

És que no el veig, no tinc temps. Però els tinc afecte, són bona gent.

Com va canviar la seva vida?

Totalment. Primer, em va permetre estudiar al Basque Culinary Center, però sobretot ha significat un trampolí.

Aniria a algun altre concurs televisiu, com ara Supervivientes?

No, de cap manera, prefereixo dedicar-me al meu negoci

Compartir l'article

stats