Aquest és el tipus de galeta que has d’utilitzar per a la base d’un pastís de formatge perquè quedi cruixent

Cal utilitzar ingredients de qualitat: ous ecològics, una bona nata, mantega de primera i, sobretot, una bona barreja de formatges

Cata Mayor

Importat de Nova York, el ‘cheese cake’ s’ha convertit en una recepta de rebosteria imprescindible tant a les cartes de cafeteries i restaurants com a les cuines casolanes. Sigui en la seva versió bàsica o tunejada amb fruites, xocolata, galetes o espècies, la recepta original s’adapta infinitament als antulls (i imaginació) de tota mena. I perquè la recepta sigui de luxe cal seguir uns consells:

Utilitza ingredients de qualitat

«Tot i que pugui semblar obvi, utilitzar ingredients de qualitat marca la diferència: ous ecològics, una bona nata, mantega de primera i, sobretot, una bona barreja de formatges». Com que la massa de galeta base i la crema de formatge tenen textures relativament fràgils, és imprescindible utilitzar un motllo desmuntable o extensible per desemmotllar el pastís fàcilment sense haver de forçar-lo gaire. De fet, es recomana un motllo desmuntable de 16 a 20 centímetres per aconseguir un resultat òptim, és a dir, un pastís compacte i ben alt. A més, per evitar que la base o la crema s’enganxin al motllo al moment de desemmotllar-lo, és imprescindible untar-lo amb mantega i –més val prevenir– afegir-hi una tira de paper de forn. Així quedarà per-fec-ta.

La galeta perfecta per a aquest pastís és la ‘digestiva’. Una bona base de galeta i mantega ha de tenir més o menys el doble de galeta que de mantega i tot ha d’estar ben triturat. Si vols donar-li un toc especial, utilitza mantega de cabra i d’ovella, que aportaran moltíssim gust al pastís. Recomano congelar la base del pastís un cop posat al motllo abans d’abocar-hi la massa.

A l’hora de preparar un pastís de formatge hi ha dues escoles: la que advoca per una elaboració en cru i la que defensa, sí o sí, coure’l. Guanya per golejada la segona, ja que la majoria de les receptes de ‘cheese cake’ novaiorquès, en la seva versió purista, requereixen una cocció prolongada a baixa temperatura.