«Mai serà superada la sopa que em remet a la infantesa»

La cuinera Ada Parellada ha publicat «Sopes», un recull de cinquanta receptes de sopes clàssiques, casolanes, tradicionals o regionals, que de cara a l’hivern sempre vénen bé... tot i que no hi falten tampoc les estiuenques

La sopa és nostàlgia?

Totalment. La sopa és un dels plats amb més poder d’evocació. És un plat humil, de diari, i per tant, dels moments íntims familiars. Recorda aquells moments intranscendents però que marquen tant, els de l’hule de la taula de la cuina.

Records d’infantesa.

La sopa s’associa a dos moments vitals: la infantesa i la vellesa. De petit, ja que és un recurs, de gran, perquè no tens dents. La sopa ens ajuda quan som vells a rescatar els records de la infantesa.

Cada vegada hi ha més gent que vol viure a la sopa boba.

(Riallada) Jo també tinc aquesta impressió, malauradament. Em penso que hem perdut una mica la cultura de l’esforç, que formava part del nostre caràcter. Busquem una feina fàcil i que ens deixi molt espai de lleure. Gaudir de la vida és meravellós, però la feina és una part important de la vida, hem d’entomar-la amb entusiasme, i sobretot, com un repte. I el repte sempre va associat a l’esforç.

Encara es menja sopa? 

La gent en continua menjant, el que ha davallat molt és la cuina de la sopa. Amb el llibre vull animar tothom a tornar a fer sopa, perquè si està cuinada té més virtuts. A més, és sostenible i un bon exemple d’això que ara es diu economia circular, ja que aprofita les parts no comestibles d’altres plats. Vas a la peixateria i la clienta del davant s’endú el rap, deixa només el cap i les espines: què pots fer, sinó una sopa? I el mateix amb els ossos dels animals, els colls i potes de gallines, etc. O les parts verdes de les verdures.

Tot a l’olla.

Hi havia un cuiner que em deia que si el seu arròs era bo, era perquè hi posava el brou de les llagostes que no podien sortir a taula.

Sabem que els rics també ploren, però: mengen sopa?

A més de ser universal, la sopa és transversal a totes les capes socials. El que passa és que uns fem sopa de pa i els rics, de pularda. Un dels plats més prestigiosos de la cuina francesa i d’alguns llocs d’Àsia i Amèrica era la sopa de tortuga, i només hi tenien accés els molt rics. En general, però, les classes benestants tiren més per les cremes que per les sopes. De tota manera, a les cases de pagès, riques i pobres, es menjava sopa, el que passa és que unes hi posaven aviram i les altres, pa.

Quan va descobrir la sopa d’all?

Sembla que l’hagi volgut descobrir amb aquest llibre (riu). Un llibre de sopes a aquestes alçades, per favor, la cosa més anticomercial!

Quina és la millor sopa que ha tastat? 

Mai serà superada la que a casa en deien sopa de torró, perquè em remet a la infantesa. El nom era una enganyifa perquè ens la mengéssim: portava pa, farigola i avellana. Encara me la faig per qualsevol motiu, serveix per a tot.

I quina no suporta?

Ara m’ha matat (pensa una estona). Sap què? Em costa molt trobar qualsevol aliment que no m’agradi. Potser no em va mai de gust la sopa de porros, la Vichyssoise en calent. No se’m posa bé.

La gran pregunta de la humanitat: per què els nens odien la sopa?

La Mafalda l’odia, és cert, però no crec que l’odiïn tots els nens. Per mi que hi ha opinions dividides. La majoria de nens gaudeixen molt, amb la sopa. Però potser té raó, a casa tinc un nen de 57 anys, que és el meu home, i no és que sigui gaire de sopes. Si s’ho pensa massa, ja no se la menja. Deu ser per això, que diuen que qui menja sopes, se les pensa totes.

No sé si és extrapolable a tota la resta, l’opinió d’un nen de 57 anys

És el nen que tinc més a prop, l’hauré d’analitzar i esbrinar per què no li agrada la sopa. A vostè li agrada?

A mi sí, i això que també sóc un nen.

Veu? A l’únic que no li agrada és a la meva criatura de 57 anys.

Ha provat de dir-li que si no se la menja, els reis no li portaran res?

(Riallada) Aquestes amenaces generen animadversió als plats.

Deixi-ho estar, no el traumatitzi.

Millor que no, llavors tindria una raó per a no menjar-se-la.