Rar és el bar o restaurant espanyol que no inclou a hores d'ara un vi godello entre les seves opcions. «El blanc té les seves eres: primer va ser el verdejo, després l'albarinyo, després el chardonnay i ara el godello», resumeix Álvaro Giménez, consultor especialitzat en vi i fundador de la botiga en línia Vinow. «L'albarinyo va passar de moda perquè es va cremar. Això són trams de sis a vuit anys. El pic del godello va ser abans de la pandèmia, així que encara li queda molt fins a cremar-se».
La godello —que no 'el' godello— és una varietat de raïm blanc en expansió. Cada any des de la dècada dels noranta augmenta la seva producció i superfície conreada, fins al punt que el preu de les parcel·les a la petita comarca gallega de Valdeorras, d'on és originària, s'ha disparat en els últims anys. Valdeorras està al nord-oest de la província d'Ourense, confrontant amb El Bierzo. Si al començament dels 2000 era possible fer-se amb una hectàrea amb drets de vinya per uns 30.000 euros, deu anys després costava el doble.
«És molt complicat trobar un terreny apte. N'hi ha, però cada vegada són més difícils d'aconseguir... i més cars», diu José Ramón Rodríguez, president del Consell Regulador de Valdeorras, l'entitat que agrupa a tots els cellers d'aquesta denominació d'origen. Les causes cal buscar-les en la falta d'oferta i en l'arribada de grans cellers interessats a produir el vi de moda, a més de l'estructura minifundista del camp gallec. «Perquè et facis una idea: el meu celler té 35 hectàrees i són 210 parcel·les cadastrals. Vas comprant un tros de 200 metres quadrats, després un altre de 800, després un altre de 200 i així», afegeix Rodríguez. «És una bogeria».
Un raïm desaparegut
El 'boom' del vi godello, que a falta de sòl a Valdeorras es produeix en altres comarques i denominacions d'origen, té especial rellevància per tractar-se d'una varietat que fa quaranta anys estava pràcticament desapareguda. Una plaga de fil·loxera (un insecte que s'alimenta de la vinya, convertint-se en un paràsit) que va arrasar diverses zones vitivinícoles espanyoles a la fi del segle XIX va estar a punt d'acabar del tot amb ella. No obstant això, el treball d'«una sèrie de persones molt avançades al seu temps», diu el president del Consell Regulador, va aconseguir recuperar-la. Avui, tothom vol produir el seu propi godello.
«A Espanya hi ha més de cinc mil cellers. És un mercat molt atomitzat. Molts d'ells han de pujar a l'ona en cada moda», continua Giménez. «Si toca godello, doncs faig godello. L'important és estar en els bars».
«L'atac de la fil·loxera va destruir moltes varietats. Va succeir en tota Europa», explica Sole Figueroa, responsable de comunicació de Cellers Godeval, des d'on es va liderar la recuperació. «La godello va ser una de les més afectades. La gent va replantar, però necessitaven varietats que donessin molta quantitat, així que van plantar garnatxes i palomino, que servien per proveir el mercat de venda a granel. Era una vinicultura orientada a la quantitat, no a la qualitat, per això se'ls donava prioritat a aquestes varietats».
Les coses van començar a canviar en els 70 amb l'arribada a la zona d'una oficina d'extensió agrària, un organisme públic que es va desenvolupar des de mitjans de la dècada dels 50 amb la finalitat d'ajudar l'agricultor a modernitzar-se. «Va arribar Horaci i el primer que va preguntar va ser en què podia ajudar. Li van explicar el tipus de vi que aquí es feia i va preguntar si hi havia una cosa especial. Va haver-hi gent que li va comentar que hi havia una varietat de raïm blanc, de la qual hi havia algun petit barril, que donava un vi de molt bona qualitat. Ell va demanar estudis tècnics i va descobrir que era una varietat autòctona. Al costat del seu equip va impulsar el projecte Revival: recuperació de vinyes de Valdeorras».
Horaci va ser Horaci Fernández Presa, un treballador d'origen lleonès del servei d'extensió agrària que va arribar a la comarca gallega en el 1966 i va morir en el 2013. «Totes les famílies amb vinyes conservaven ceps solts en les seves parcel·les, però feien vi per al seu consum a casa. Era un vi molt benvolgut, però també molt delicat: has d'estar damunt d'ell i acaronar-ho un munt», afegeix Rodríguez. «Des de l'oficina d'extensió agrària es van seleccionar els ceps que quedaven i es van començar a empeltar. Tot el vi godello del món ha sortit d'empelts de Valdeorras».
Horaci Fernández Presa i el seu equip van ser intel·ligents en detectar «que a Galícia era impossible competir en producció. Havíem de competir en qualitat. Per a la mentalitat de l'època era inconcebible plantar una varietat tan poc productiva. Passaven de produir 30.000 quilos per hectàrea amb altres varietats a 9.000 amb la godello», continua. «Els van dir bojos, però a la fi dels noranta van arribar una sèrie de cellerers de La Rioja de molt de prestigi i va començar el primer 'boom' del godello».
A més dels pioners de la zona —els cellers Godeval, Joaquín Rebolledo i Guitián—, Rodríguez cita a l'enòleg de La Rioja Telmo Rodríguez, al també de La Rioja Rafael Palacios i al grup Capellans de la Ribera del Ruedo com a impulsors del raïm. «En els cercles especialitzats, la godello sempre va ser molt benvolguda», diu. «Evoluciona i envelleix molt bé».
La tendència al consum de vi blanc i jove en detriment del negre (a La Rioja estan havent de destil·lar excedents per la caiguda de les vendes), sumat als cent punts en la prestigiosa llista Parker que un vi godello va rebre en 2022 han fet la resta. «Presència en llistes, boca a boca i treball constant. La difusió per part de gent experta que ha anat veient el valor de la varietat i el treball artesanal també ha sumat», diu Figueroa.
Des d'aquell primer 'boom', el nombre d'hectàrees plantades i la producció han anat en augment. «En els setanta es farien entre vint i trenta mil quilos anuals. Ara, només en Valdeorras, elaborem al voltant de 4,5 milions de quilos a l'any. El creixement és d'un milió anual», continua el president de la denominació. Insisteix que, sent aquesta comarca el seu bressol, el vi godello d'allà és «encert segur: no sols per la varietat, també pel sòl, la distància a la costa i el clima que tenim. El control de qualitat que tenim és tremend i no pot anar ni un quilo d'un altre tipus de raïm. En altres denominacions d'origen ho barregen».
Més enllà de Valdeorras, el vi godello es produeix en la Ribeira Sacra, en Monterrei, Ribeiro i fins i tot en el Bierzo. Des del Consell Regulador reconeixen que podrien produir més i continuarien venent-lo, però que la competència arriba allà on ells no.
Que el vi es conegui pel nom del raïm i no pel de la denominació d'origen —com el vi Rioja o el Ribera— és «una arma de doble tall», reconeix Rodríguez, perquè la gent no demana la teva denominació.
«És cert que amb el blanc es demana el raïm, no la D.O. El negre és més marquista. Però és un sector tan atomitzat que el màrqueting és impossible», finalitza el fundador de Vinow. Algun altre desencadenant que dispari les vendes, que sigui determinant perquè siguin uns i no uns altres els vins de moda? «No ho sé. Visc les modes com una altra persona qualsevol. La pauta són els vins blancs, lleugers, minerals i aromàtics. El que arriba a la barra és el senzill i quan baixen les vendes a Espanya s'emporta a l'estranger. Ara, el que ve és el blanc fermentat en bota, que seria un blanc criança. Però és veritat que li falta el naming».
