La tapa és aquell petit aperitiu que en molts llocs serveixen al costat del refresc o la cervesa que hem demanat. A Espanya el tapeo és una cosa que pràcticament tots hem practicat alguna vegada a la vida, però, alguna vegada t'havies preguntat d'on ve aquesta tradició. La història del tapeo ve de molt lluny, i ara t'explicarem la curiosa forma en què va néixer aquest costum.

Si viatgem al passat per buscar l'origen de la tapa, trobem dues llegendes. Una d'elles es remunta a l'època d'Alfons X El Savi, que va decidir ordenar servir en les fondes de Castella una petita ració de menjar per mitigar els efectes del vi i que així els efectes de l'alcohol no afectessin de més als clients. Tot i que aquesta és una de les versions de la història, no és la més estesa. De fet, la llegenda alternativa està molt més estesa i explica una cosa totalment diferent.

L'altra història no té protagonista definit: explica que el mateix Alfons X, Ferran II, Alfons XIII o fins i tot Ferran VII, va realitzar una parada en la fonda Ventorrillo El Chato, encara avui en actiu (des de 1780), a la platja de Cortadura en la badia de Cadis.

El que sí que sembla clar és la llegenda: el rei va voler degustar un dels famosos vins de Jerez i es va asseure en una taula que hi havia al costat de la porta. No obstant això, una ràfega de vent, un llevant al qual els gaditans estan més que acostumats, va aixecar la pols del camí i per evitar que aquest entrés en la copa, el monarca va decidir posar una rodanxa de pernil sobre la copa a manera de tapa. Això va deixar sorprès a l'encarregat del local, que des de llavors va decidir usar aquest sistema en totes les begudes que se servien. Sobre cada copa de vi o gerra de cervesa es col·locava un tall de formatge o la rodanxa d'algun embotit, per evitar que la pols o alguns insectes caiguessin dins de la beguda.

A poc a poc, aquest costum es va anar assentant i estenent pel territori, vivint una evolució molt clara, perquè el concepte que tenien de tapa en aquella època no és el mateix que tenim ara. Aquest petit mos que es col·locava sobre les copes i gerres va anar evolucionant fins a tenir una identitat pròpia, començant a servir-se en racions lleugerament més generoses al costat de la beguda.

Avui dia, les tapes s'usen com a la menja que és, però també com una eina de promoció per atreure comensals. El fet de servir una petita porció de menjar fa que molts clients optin per un local d'aquest tipus abans que per un altre que no serveix més que el que es demana.

No obstant això, les tapes moltes vegades tenen truc i busquen que consumeixis més beguda. Una tapa que contingui pa, algun embotit o tingui una textura densa com l'ensaladilla russa, farà que t'entri més set i, per tant, tinguis la necessitat de demanar més beguda. Amb la beguda t'arribarà una nova tapa que t'eixugarà la boca, et donarà més set i pot ser que demanis una tercera consumició.