Aquesta nit, a les 21.55 h, el programa Sense ficció estrena Peret, jo soc la rumba. Andreu Buenafuente és el narrador del documental de Paloma Zapata que explica l'aventura artística i personal de Peret. Es tracta d'una coproducció de TV3 i TVE produïda per la Fábrica Naranja de Películas.

El 1968, un nou so va conquerir els escenaris de mig món: la cançó Borriquito es va sentir aquell any en emissores de tot Europa i l'Amèrica Llatina i va arribar a estar set setmanes a les llistes de grans èxits d'Alemanya i Holanda. Els seus intèrprets: tres gitanos catalans que, amb tan sols una guitarra a ritme de ventilador i dos «palmeros», entonaven un nou gènere musical que mesclava l'ímpetu del rock, el sabor dels ritmes caribenys i el seu estil d'arrel: flamenc o gitano.

Aviat, els mitjans de comunicació batejaven el nou gènere com a «rumba catalana». El seu artífex, un gitano català conegut com Peret, nascut a les barraques de Mataró i crescut al carrer de la Cera, un dels guetos gitanos de Barcelona, lloc on la comunitat romaní es va establir per primera vegada a la península Ibèrica fa més de 400 anys. Però quan estava al cim de l'èxit, per sorpresa, Peret abandona la música per dedicar-se durant nou anys a exercir de pastor de l'Església Evangèlica de Filadèlfia, una doctrina que s'estén molt ràpidament entre l'ètnia gitana. En aquella època es comença a difondre la idea que Peret no és en realitat el creador de la rumba catalana i sorgeixen altres teories.

L'any 2014, Peret, ja ancià, té una malaltia respiratòria. En una conversa íntima amb la seva neta Santa, li parla d'aquesta polèmica sobre la creació de la rumba, la seva tristesa al respecte, i d'un material audiovisual que ha estat recopilant. Poques setmanes després mor, i la neta decideix que ha de divulgar un documental sobre la creació de la rumba catalana.

Mentrestant, la família de Peret s'aboca en els preparatius per a la boda de l'Any, besneta del músic, i, a través de trobades entre Barcelona i Mataró, recorden un Peret de gran saviesa al final de la seva vida, ple de contradiccions, que es debatia entre dos mons -el paio i el gitano- i que va marcar les seves vides per sempre. El documental ha estat exhibit internacionalment en festivals de Portugal, Argentina, Mèxic i Austràlia.