L’estiu de l'any passat, el primer en plena pandèmia, el director Josep Pérez va enregistrar el dia a dia en un càmping de la Costa Brava amb l'objectiu de captar com ha evolucionat el concepte de vacances de la classe mitjana europea, tot buscant "una certa mirada antropològica”. El resultat es Camping life. La ciutat efímera, documental que aquest dimarts estrena el programa Sense ficció de TV3 i que ofereix un singular retrat de com van viure la crisi del coronavirus en una “ciutat de vacances” diferents grups de turistes disposats a gaudir del seu temps d’esbarjo, malgrat el virus, al càmping Las Dunas de Roses.

La combinació de testimonis de campistes i escenes cinemàtiques omplen el documental d’ironia i sentit de l’humor. “L’espai del càmping es perfecte per consagrar aquesta idea, ja que allà tot succeeix a la vista com si es tractés d’una casa de nines oberta per la meitat; la línia entre el que és privat i el que és públic es dilueix amb molta facilitat i pots accedir a la vida de les famílies de manera espontània i immediata”, explica Josep Pérez, autor també del documental Els deixebles de Marcel Duchamp (2019), on s'endinsava en el ja desaparegut festival d'art efímer de La Muga Caula.

La ciutat "efímera"

Al llarg del documental, el concepte de “ciutat efímera” cobra vida en forma d’ens orgànic consagrat a l’oci, que de la mateixa manera que es va omplint de vida d’un dia per l’altre, torna també a la letargia d’un dia per l’altre, quan en desapareix tota la població al final del període estiuenc. Camping life. La ciutat efímera vol ser "una celebració de la vida a l’aire lliure i de la llibertat en temps de confinaments i restriccions de mobilitat", segons indica la CCMA en un comunicat.