La cadena pública de Catalunya, TV3, sembla estar sempre en el punt de mira dels intents de control polític. Àlex Gutiérrez fa a "Objectiu TV3" una «defensa crítica» del seu recompte històric, on analitza la cara visible com la cara més oculta, de l’èxit dels primers anys al problema d’obsolescència del present.

Per què TV3 apareix sempre al candeler? Sempre és a l’objectiu. 

Perquè és una televisió insòlita i, malgrat tot, potent. I hi ha determinats àmbits de poder on no agrada que una televisió pensada des de Catalunya i en català tingui relat propi.

També rep crítiques per part de l’espai independentista...

Si ens hem de refiar de Twitter, consideren que TV3 s’ha venut a l’autonomisme. Part d’aquesta polarització té a veure amb el fet que vivim en un temps de blancs i negres, però, en aquest cas, també hi repercuteix la guerra entre Junts i ERC per ocupar el centre polític del catalanisme. La idea d’una TV3 traïdora ha fet fortuna en certs cercles independentistes en part per culpa d’aquesta tensió.

Parla de la «cara oculta» de TV3.

Al llibre hi narro desenes d’escenes que passaven als despatxos i que mai no havien estat explicades, perquè no formen part del relat oficial. Cal explicar de TV3 les agressions patides, però també les debilitats internes.

Quin diria que és el problema més gran de l’actual TV3?

L’obsolescència. Seguir aplicant el 2021, amb tot el que ha portat la digitalització, uns esquemes massa similars als del 1983, quan es va fundar.

I quin és el seu desafiament?

Dotar-se de prou eines de finançament per a poder recuperar l’esperit guanyador.

TV3 prioritza la causa independentista. Molts pregunten per la pluralitat d’una cadena pública?

Jo matisaria aquesta afirmació. És a dir, què vol dir que la prioritza? Parlem de tertulians? Parlem dels Telenotícies? TV3 necessita revisar les eines de control de la línia editorial. A Objectiu TV3 detallo molts episodis en què els polítics han intentat influir en els continguts però que els professionals han pogut aturar i imposar un criteri professional. Això també s’hauria de fer valdre.

El «puta Espanya» de Jair Dominguez no sembla gaire plural, i el recent «blanqueig» de la figura de Jordi Pujol tampoc no és gaire fidel a l’equilibri informàtic.

Analitzar l’humor és delicat. Aquests ‘puta Espanya’ em sembla que caricaturitzen cert tipus d’independentisme. Sobre Pujol, la cadena es va escudar que ja en parlava habitualment als informatius i que hauria d’haver forçat un especial. No nego que les ingerències existeixin.

Últimament no deixen de sortir escàndols, com el d’en Peyu...

És fruit d’una mala decisió per part de l’humorista, ja que ha perjudicat la imatge de la cadena de manera innecessària i injusta. Ha donat munició a qui ataca sistemàticament TV3. Cal revisar el llibre d’estil. 

Creu que en els continguts encara hi ha folklorisme antropològic?

Folklorisme antropològic és un terme molt fort. Però sí que hi ha hagut un replegament endogàmic.