El gironí Guillem Serrat ha guanyat la novena edició de «Masterchef junior». En Guillem ja va enlluernar en el primer programa, però el complex menú amb tècniques d’avantguarda que va fer en la final, no era propi d’un nen de dotze anys, sinó d’un professional 

Ja que la final es va avançar, el dilluns ja podràs explicar al col·le el teu secret. Va costar mantenir-lo?

Moltíssim. Però sabia que un dia el podria dir i ja està.

Amb el mestratge que vas mostrar en l’emplatat del menú final, ja era clar que guanyaries a la Carla. Ho havies assajat? 

Ho havia practicat, sí. Però, al final, vaig canviar algunes coses sobre la marxa. Com s’ha de fer en la cuina.

 Aquest menú va sortir del teu cap?

Sí, el vaig preparar jo sol. Però els tocs professionals i el nitrogen els havia de fer amb algú, perquè no era propi de la meva edat. I després anava llegint coses, mirant cartes de restaurants i com s’ha de presentar un menú. Això de fer un homenatge a Catalunya va ser perquè veia que en Masterchef sempre se li fa a algú. I com que tots els plats tenien alguna cosa de la meva terra…

El cuquet de la cuina se’t va despertar durant el confinament. En lloc de jugar a la Play.... 

S’ha de dir que també jugava a la Play (riu). Però cuinar em divertia. Vaig començar com de broma. Al principi no era tanta passió, sinó que era una manera de no perdre el temps durant el tancament.

Jordi Cruz veia el seu minijo en tu. Pensaves molt a no fallar-li?

Òbviament. És que jo ja era fan de Masterchef i veia que era el jutge més crític. Com que en Jordi era de Catalunya i perfeccionista, m’agradava. I quan em va dir això…

Masterchef va començar quan tenies tres anys. Has crescut veient-lo. T’imaginaves que algun dia el guanyaries? 

 Jo sóc el típic que no s’assabenta de res. Hi havia gent que m’ensenyava vídeos de Youtube i en aquell moment em molava només pel sofriment dels nens. Però en el confinament vaig començar a fixar-me més en la cuina de Masterchef. Ho veia els divendres, perquè entre setmana no podia. Li vaig dir a la meva mare que em volia apuntar, però pensàvem que les inscripcions estaven tancades. I al final no era així. I, tot que em van donar molta canya, vaig passar el càsting.

Abans te n’anaves al llit pensat que no valies per a res.

Jo, d’estudiant, com que no. Però és que no havia trobat el que m’agradava. Bé, m’agradava el futbol, però, encara que no se’m donava fatal, tampoc superbé.

Que bé que ja tinguis tan clar això de ser cuiner. És el que penses estudiar? 

De moment aprovaré l’ESO, però m’agradaria formar-me en escoles de cuina. Em pregunten si penso muntar un restaurant, però primer haig de pensar en una ESO i en un batxillerat, per si això no em va bé. Penso en el futur, però no tant.

Quan et van donar la jaqueteta de duelista vas dormir amb ella perquè et donés superpoders. També et vas endur al duel una estampeta que et va donar Pablo, el teu company. Quins són en realitat els teus superpoders?

No ho sé gaire. Soc molt eixelebrat, alhora que creatiu. Tenir les idees clares i confiar en mi és el que ha fet que guanyés. I tenir mà, és clar, perquè no és per a creure-t’ho, però és que sinó, no fas res.

Paula Alós, guanyadora de Masterchef júnior 4, té programa al Super 3. T’agradaria fer tele?

Abans de la meva passió per la cuina ja m’agradava aquest món. Si surt alguna cosa, l’acceptaré, òbviament.