Per commemorar el 30è aniversari de la seva primera edició, la que el 1969 va escampar el missatge de l’amor lliure i la cultura de la pau arreu del planeta, el seu cofundador Michael Lang i un equip de promotors van decidir celebrar un festival que, en paraules seves, havia de ser «històric». Amb una inversió milionària, grups de primer nivell en aquells últims anys del segle XX, l’esperit de la gran celebració que va marcar un abans i un després pel moviment hippy i una antiga base militar situada al voltant de la ciutat de Rome, a l’estat de Nova York, als Estats Units, com a recinte els seus promotors volien que l’esdeveniment esdevingués una fita única en la història de la música. No obstant això, Woodstock ‘99 va degenerar en una catàstrofe èpica amb incendis, destrucció i desenes d’agressions sexuals contra dones.

Els greus esdeveniments ocorreguts entre el 22 i el 25 de juliol de 1999 en aquell festival queden ara reflectits a la sèrie documental Trainwreck: Woodstock ‘99, que la plataforma Netflix va estrenar el passat divendres. Al llarg de tres lliuraments, la producció narra des dels orígens de la celebració, que va comptar en el seu cartell amb bandes com Limp Bizkit, Korn, Sheryl Crow, James Brown o The Offspring, fins a com en la darrera nit part de l’equip de producció es va veure obligat a fugir del recinte davant l’amenaça que suposava una massa de prop de 250.000 joves sense control.

Els abusius preus de productes bàsics com l’aigua -tenint en compte que al recinte s’hi registraven temperatures que rondaven els 40 graus i que el terra era asfalt-, la presència de joves blancs desplaçats al festival amb la voluntat de provocar incidents, una deficitària xarxa d’infraestructures que va arribar a provocar que els sanitaris es desbordessin i la irresponsable actitud de músics com Fred Durst, líder de Limp Bizkit, són algunes de les causes d’una tempesta perfecte que la sèrie analitza amb testimonis com els del mateix Lang, el cantant de Korn, Jonathan Davis, productors i diversos assistents.