Sense ser cap data assenyalada en la vida, naixement o mort de Raffaella Carrá, dimecres TVE-1 li va dedicar un ‘Lazos de sangre’. Bé, no és reprotxable.

El record de Raffaella és inesborrable. Col·locada sobre un plató de tele, era una artista total. Ens ha deixat una empremta simpàtica, alegre, enormement atractiva i dinàmica. Dominava les càmeres només de mirar-les. Es ficava a les nostres cases i ens transmetia bon rotllo i el seu entusiasme.

Ara que ja no hi és, és difícil trobar en l’actual panorama audiovisual ningú amb el seu ganxo. D’aquest ‘Lazos de sangre’ el més interessant ha sigut quan han recorregut a l’arxiu i ens han anat col·locant petites mostres del seu dilatat i versàtil pas per TVE. Totes les altres coses, el safareig, les opinions, el ‘pour parler’ d’uns quants convidats posats per anar omplint la vetllada, han sigut supèrflues, sobrants.

El més bo va ser el material que té TVE –n’haurien d’haver posat més– des d’‘Hola Raffaella’, ‘A las ocho con Raffaella’, ‘Contigo’, ‘Salvemos Eurovisión’ (aquell any, 2008, va ser el del desori de Chikilicuatre), fins a l’últim programa que va fer, la gala aniversari dels 60 anys d’existència de TVE.

De tots els contertulians, opinants i barreja de xerrameca, em quedo amb el que va dir la que va ser acreditada vedet Norma Duval: «Fins que va arribar Raffaella, o eres cantant, o eres ballarina, o eres presentadora. El còctel el va fer ella». Efectivament. La ‘show-woman’ total. No és cantant, no és ballarina, no és presentadora, no és entrevistadora, però no se la perdin, com va dir una vegada de Lola Flores un crític nord-americà.

A mi m’ha agradat molt el moment d’aquell ‘Hola Raffaella’ (26 de gener de 1994), quan Santiago Carrillo va visitar el programa. L’he revisat sencer. Ella li va preguntar: «¿Què significa ser comunista ara que ja no existeix el comunisme?». Les va passar magres, el senyor Santiago, per respondre a aquesta pregunta. Però es va rescabalar quan van parlar de la vaga general, convocada per a l’endemà, el 27 de gener. Carrillo va exclamar: «M’adreço als treballadors. Si voleu defensar els vostres interessos ¡heu d’anar a la vaga!». I mirant Raffaella va afegir: «O es defensa la vaga, o acabaran menjant-se-la».

¡Ah! Va aconseguir Carrillo una gesta colossal: va utilitzar TVE, i un programa de tanta audiència com ‘Hola Raffaella’, per fer una encesa crida a la mobilització proletària.