Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El paleta que va posar contra les cordes el banc més gran del món

Netflix estrena el pròxim 30 de novembre «Un hombre de acción», pel·lícula que ressegueix la increïble història del navarrès Lucio Urtubia

Juan José Ballesta es posa en el paper de Lucio Urtubia. | NETFLIX

La increïble vida de Lucio Urtubia, el paleta navarrès que a finals dels anys 70 va posar contra les cordes el banc més poderós dels Estats Units, fa el salt a la ficció audiovisual, amb Juan José Ballesta com a protagonista, a Un hombre de acción, que s’estrenarà a Netflix el 30 de novembre.

La figura d’aquest històric anarquista, mort el juliol del 2020 als 89 anys, ja havia estat objecte d’un documental, Lucio (2007) dirigit per Aitor Arregi i José María Goenaga, diversos llibres i un còmic, El tesoro de Lucio (Mikel Santos, 2018), però no s’havia fet fins ara una pel·lícula de ficció.

«És una història de David contra Goliat o com una puça pot vèncer un elefant», explica el seu director, Javier Ruiz Caldera (Spanish Movie). «Tendim a pensar que un no pot fer res contra una cosa tan gegant, però això va passar de debò i demostra que de vegades sí, el que és impensable es pot aconseguir», diu el cineasta.

Nascut a la localitat navarresa de Cascante el 1931, Urtubia va realitzar activitats de contraban mentre feia el servei militar i en ser descobert va fugir a França el 1954, on va començar a treballar com a paleta.

El film reflecteix la importància que va tenir a la seva vida conèixer el guerriller antifranquista Quico Sabaté -interpretat per Miki Esparbé-, a qui va allotjar a casa seva a París durant anys i que el va introduir al món dels robatoris i atracaments per aconseguir fons per a la causa.

Amb el temps Urtubia es va especialitzar en la falsificació. A les seves memòries explica que va arribar a proposar al Che Guevara un pla que consistia a enfonsar l’economia dels Estats Units omplint el mercat de dòlars falsos, però el guerriller argentí no se’l va prendre seriosament. El seu cop més gran el va donar a finals dels 70, quan va estafar més de 20 milions de dòlars a l’actual Citibank falsificant xecs de viatge. La recaptació es va destinar a finançar diferents moviments guerrillers a Llatinoamèrica i Europa.

Compartir l'article

stats