El Mundial de Qatar ha obligat, per primera vegada en la història, a aturar les grans lligues de futbol, en celebrar-se en plena tardor en comptes de l’estiu, mesos en els quals s’ha disputat des de les seves primeres edicions. A banda d’aquesta curiosa peculiaritat, el torneig amaga circumstàncies fosques que, des de fa anys, han envoltat de polèmica la seva organització. Entre aquestes, la presumpta corrupció dins la FIFA, amb el beneplàcit de la França de Sarkozy, per atorgar a l’emirat àrab la seva organització, les terribles condicions laborals en les quals milers de treballadors arribats de països com la Índia o el Pakistan van haver de treballar durant la construcció dels estadis o l’absència de democràcia en un país que empresona homosexuals i vulnera els drets de la dona.
El programa Sense ficció (22.05 h, TV3) aprofundeix aquesta nit en dues d’aquestes circumstàncies amb l’emissió dels documentals La família FIFA: una història d’amor i La Copa dels Treballadors. L’altra cara del Mundial. Dirigit per Niels Borchert Holm, el primer revela com Qatar va aconseguir ser l’organitzador de la Copa del Món i com això va fer caure la FIFA. És una història d’amor i de relacions trencades, de sobres plens d’efectiu i de transferències de diners dubtoses, d’investigacions ocultes i acords comercials geopolítics.
Dirigit per Adam Sobel i produït per Ramzy Haddad i Rosie Garthwaite, el segon documental mostra les condicions laborals del milió sis-cents mil treballadors que han construït les infraestructures, un dels punts febles d’aquest esdeveniment esportiu. Amb l’objectiu de millorar la imatge del país i del Mundial davant de la resta del món, els promotors van organitzar una competició de futbol entre equips de diferents empreses. El film segueix les vicissituds de l’equip d’una empresa constructora format per treballadors que van venir dels països més pobres d’Àfrica i Àsia perseguint el seu somni.
