La temporada número 34 de 'Els Simpson' recentment estrenada té, en un dels seus capítols, un inesperat protagonista gastronòmic: la paella. Homer Simpson convida a menjar a casa a un grup de persones al qual s'ha unit per a sentir-se millor (perquè a Springfield tothom se'n riu d'ell) i que parlen de conspiracions en el nou ordre mundial i d'ovnis.

I què els prepara el veterà protagonista de la sèrie de dibuixos animats amb l'excusa de comentar la desaparició d'una tortuga anomenada Phil? Doncs paella. I amb uns ingredients que converteixen la recepta en motiu de polèmica.

Quan la seva filla li pregunta si, realment està preparant paella, Homer li confirma que sí, i li explica que torra safrà per a donar-li un sabor encara més original. Impensable per a algú que mai ha torrat res a casa. Això sí, el davantal que es posa porta un gràfic del qual ell considera «la piràmide de la paella»: la base és l'arròs i la cúspide, l'ull que tot ho veu; al mig, tomàquet, gambes i pollastre.

Però ell fa una paella d'autor, per dir-ho d'alguna manera, ja que els ingredients que incorpora són arròs de Calasparra, pollastre, tomàquet, gambes, musclos, pèsols, safrà torrat i xoriço. Si aquest embotit és una heretgia, pitjor és el que deixa anar Homer per a justificar la seva presència: «És vital». I que els productes «siguin frescos». Ja, clar, i què més.

No acaba aquí la cosa, ja que assegura als seus convidats que en lloc de pollastre poden fer servir qualsevol insecte o petit mamífer que vagi bé amb l'arròs. Si en les xarxes causa indignació aquesta recepta, els qui la proven en la pantalla petita estan encantats amb ella: «Vull donar-li les gràcies per tan extraordinària paella, la meva boca diria que estic a Barcelona». Humor? Potser sí, però amb una barreja d'horror per als qui respecten la paella.