Antonio Resines i Miguel Rellán, entre les xacres i l’Imserso

Assumir que et fas gran no és senzill. Requereix un procés que cadascú porta a la seva manera, amb més o menys naturalitat. És el que van viure els personatges d’Antonio Resines i Miguel Rellán a la primera temporada de Sentimos las molestias, la sèrie de Movistar Plus+ en què s’enfrontaven a les xacres de l’edat i als temors sobre què els podia oferir el futur passats els 70. Els seus creadors, Juan Cavestany i Álvaro Fernández-Armero (Vergüenza), van saber imprimir-li un to de comèdia a una realitat que haurem d’afrontar tots, i que en principi podria semblar que té poca gràcia. La plataforma estrena avui la segona tanda de capítols mantenint l’esperit positiu i proposant fins i tot un viatge a Torremolinos gairebé com l’Imserso, però sense esquivar temes espinosos com la malaltia, la por a la mort, els problemes d’impotència i fins i tot la idea del suïcidi.

«A la primera temporada el dilema d’aquests dos amics era que sentien que estaven complint més anys dels que els agradaria i es negaven a acceptar l’evidència. Ara fan com a mena de pacte personal i diuen: si acceptem que ja en tenim més de 70 , abraçarem l’enemic i veuerem què hi ha de bo», resumeix Cavestany, que confessa que el primer que van tenir clar abans de donar forma a la sèrie era que estaria encapçalada per Resines i Rellán.

La sèrie fa servir així una fórmula de la parella d’amics amb caràcters oposats que han d’aprendre a conviure. Perquè, com l’any passat, el tema del parasitisme continua funcionant i generarà encara més conflictes entre els protagonistes en els sis nous episodis. Conflictes que donen peu a situacions que provoquen un somriure, més que una riallada, perquè tenen sempre un rerefons dramàtic. «Ara el més estrany és trobar-te amb comèdies pures en què no es coquetegi amb el gènere dramàtic», analitza Fernández-Armero, per a qui el més complicat de la sèrie ha estat bascular enmig d’una contradicció.

Subscriu-te per seguir llegint