Bob Pop, l’excol·laborador de Buenafuente que es postula per a l’alcaldia de Barcelona

Roberto Enríquez Higueras (Madrid, 1971), més conegut com a Bob Pop, és gairebé un home del renaixement: escriptor, guionista, col·laborador de ràdio i televisió, comunicador, activista LGTBI, bloguer, crític de televisió, expert en moda… I ara també aspirant a polític. Així ho ha anunciat aquest dilluns 6 d’octubre a la Cadena SER, on ha assegurat que s’està «plantejant» postular-se «seriosament» a les pròximes municipals de Barcelona pels Comuns.

«A mi encantaria estar en una alcaldia amb l’Ada. Però si l’Ada no hi és, ¿per què no vaig jo i m’hi presento? Jo em sotmeto a tots els processos participatius, tant interns com externs, de l’organització. Em poso en mans dels Comuns, de les primàries i de tot», ha comentat.

D’‘En el aire’ a ‘La familia de la tele’

Conegut per les seves col·laboracions televisives en programes d’Andreu Buenafuente com ‘En el aire’ i ‘Late motiv’ (en aquest últim també va exercir com a subdirector i va arribar a estremir l’audiència amb el relat de la seva violació), així com pel seu consultori de temes diversos a l’‘Hoy por hoy’ de la Cadena SER, el cert és que a Bob Pop no li falta retòrica. Ho ha demostrat últimament en les seves participacions en el ‘59 segundos’ de Gemma Nierga a La 1 de TVE o a l’efímer ‘La familia de la tele’, on es convertia en una espècie de veu del poble.

Però els seus projectes televisius més personals han sigut ‘Bob in translation’, programa de la plataforma 3Cat en què aprenia català mentre conversava amb persones del col·lectiu LGTBIQ+, i, sobretot, la sèrie del canal TNT ‘Maricón perdido’. En aquesta ficció recreava la seva vida i l’acceptació de la seva homosexualitat, barrejant el drama amb alguns moments més còmics.

Esclerosi múltiple

També ha protagonitzat diversos espectacles teatrals (com ‘Hablar no sirve. De nada’) i ha publicat vuit llibres. El primer el va escriure en un moment delicat de la seva vida. Va ser el 1998, quan tenia 27 anys, i li van diagnosticar esclerosi múltiple.

Una de les formes que va trobar per enfrontar-se a aquest diagnòstic, que amb els anys l’ha acabat portant a una cadira de rodes, va ser escriure un poemari, ‘De cuerpo presente’, editat per La Uña Rota, que va suposar el seu debut literari. Vint-i-set anys després, el 2024, va ampliar aquesta obra amb una cara B amb nous poemes.