Mònica Terribas continua destapant el costat fosc de l’Opus Dei, ara des de la perspectiva masculina

Fa un any, Mònica Terribas va destapar els presumptes abusos laborals, psicològics i espirituals comesos a l’Opus Dei. Ho va fer en la sèrie documental d’HBO Max ‘El minut heroic: jo també vaig deixar l’Opus Dei’, que li va valer un premi Ondas, en què 13 dones denunciaven que la institució les havien tingut treballant durant anys «sense cobrar» i sense cotitzar a la Seguretat Social, que controlaven la seva correspondència, que els allunyaven de la seva família i fins i tot s’apropiaven d’herències. Ara la periodista catalana continuarà estirant el fil en una segona part del treball, titulada ‘El bon esperit: darrere la porta de l’Opus Dei’, centrada en aquesta ocasió en membres masculins que també necessitaven explicar el rol que havien jugat dins de l’Obra. S’estrenarà aquesta tardor.

Es tracta de 14 homes, majoritàriament antics numeraris o sacerdots de l’Opus Dei, en diferents etapes de la seva vida en 11 països d’Europa i l’Amèrica Llatina (Espanya, Itàlia, França, Polònia, Alemanya, Anglaterra, Mèxic, Guatemala, El Salvador, Argentina), i als Estats Units.

Segons els seus propis relats, des de nens els van captar i van predestinar a convertir-se en numeraris o sacerdots de l’Opus Dei. La sèrie analitza les descripcions del control psicològic, pràctiques de reclutament i opressió, així com el seu relat sobre les suposades dinàmiques subjacents de poder, diners, influència i control.

Dinàmica econòmica i influència

Molts d’ells van ocupar responsabilitats de govern sent directors, secretaris i membres dels Consells Locals dins dels seus centres i oficials de les Comissions Regionals. D’altres van ser cridats a recolzar la institució des del cim de les seves activitats professionals per expandir l’Opus Dei. Alguns, com numeraris, agregats i sacerdots, van ser enviats sent adolescents a països dels quals ja no van tornar.

Les seves experiències coincidents donen llum sobre el funcionament de l’Obra, la seva dinàmica econòmica i d’influència, a través de les Comissions Regionals, els Consells Locals, els centres educatius, universitaris i d’investigació, així com les dinàmiques de direcció espiritual i preceptuació sobre adolescents i joves universitaris.

«Els homes dins l’Opus Dei manen, maniobren, es mortifiquen, se sacrifiquen i,com elles, també es trenquen. És de bon esperit escoltar-los en nom dels molts que no s’atreveixen encara a posar-se davant de la càmera i que han format part de la investigació d’aquesta sèrie», ha declarat Mònica Terribas Sala, guionista, creadora i directora d’‘El bon esperit: darrere de la porta de l’Opus Dei, produïda per The Mediapro Studio.

Experts

Per contextualitzar els testimonis dels protagonistes, el documental compta amb veus de persones expertes, com el catedràtic de dret canònic, també vicari judicial i president del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, Santiago Bueno Salinas; la professora titular de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora del llibre Els fills de l’Opus, Maria Esther Fernández Mostaza; la psicòloga clínica i directora-gerent de l’Atenció i Investigació a Socioadiccions (AIS), la doctora Vega González; el periodista d’investigació i autor d’Opus, Gareth Gore, i la directora de The Deep Dive Project, Rebecca Griffin.

La docusèrie, que consta de tres episodis, compta amb recreacions que reconstrueixen els relats dels protagonistes, interpretats pels actors Joel Bosqued, Guillem Balart, i dirigides per Pere Sala.