La docusèrie de Mònica Terribas sobre l'Opus Dei: un horror per les dones!

La setmana passada es va estrenar la docusèrie 'El minut heroic: jo també vaig deixar l'Opus Dei' de Mònica Terribas. En aquest, tretze dones expliquen la seva experiència, denunciant el tracte abusiu laboral, psicològic i espiritual que van patir durant els anys que hi van pertànyer. 

L'Opus Dei és una institució secular de l'Església catòlica portada per Josep Maria Escrivà de Balaguer que va sorgir el 1928 a Espanya.

Després de l'estrena de la docusèrie, la institució va contestar a la periodista catalana en un comunicat dient que aquella producció no representava la realitat de l'Opus Dei.

"La plataforma d'entreteniment Max ha estrenat una docusèrie en què s'entrevista dones que van tenir experiències negatives mentre van formar part de l'Opus Dei, moltes de les quals ja eren públiques", comença el text, cosa que ja ha desencadenat la indignació de Terribas aquest dilluns a 'El món a Rac 1' de Jordi Basté.

"Si eren conegudes, ¿per què des de fa dècades no hi ha una manera sistemàtica de reparar econòmicament els danys psicològics que s'han fet?", ha llançat l'exdirectora de TV3.

"Davant els sentiments que expressen, les vivències que narren i el patiment que manifesten --continua el comunicat--, reiterem el nostre dolor i respecte, que estenem a altres persones que puguin sentir-se identificades. Els qui van ser o han format part de l'Obra, amb qui tantes vegades ens uneixen vincles familiars i d'amistat. Quan això passa, ho sentim profundament”.

Millorar maneres de fer

"En moltes ocasions les crítiques d'antics membres han facilitat una reflexió institucional per millorar i canviar maneres de fer, i hem demanat perdó personalment. En els casos en què això no ha estat possible encara desitgem poder fer-ho", assegura l'Opus, a la qual cosa Terribas ha contestat: "És molt sa i cristià que demanin perdó. Però quan hi ha una vulneració de drets, no estem parlant de perdó, sinó de reparar-lo des d'un punt de vista econòmic, jurídic, etc.".

La justificació de l'Opus continua: "Més enllà d'alguns processos que s'han procurat millorar al llarg dels anys, fallades en estàndards massa exigents per viure el compromís vocacional, manca de sensibilitat per comprendre el pes que aquesta exigència significa en algunes persones, mancances eventuals en l'acompanyament durant el procés de sortida, l'enfocament que la docusèrie assumeix."

L'Obra critica la representació que en fa aquest treball de Terribas: "De manera esbiaixada ens presenta com una organització on persones malvades amb motivació de fer mal, una caracterització que és falsa i oposada al que ensenyava sant Josep Maria, verificable a partir de l'experiència de milers de persones que viuen o han viscut una experiència de plenitud i desenvolupament en l'Opus Dei."

També intenten justificar per què no van voler donar la seva versió a la docusèrie. "En els quatre anys de preproducció i producció, la productora no va contactar amb les oficines de l'Obra ni a Roma, ni a Espanya ni a altres països. Només una vegada que la docusèrie estava tancada la productora va sol·licitar la intervenció del prelat o una altra persona autoritzada al seu lloc".

"Van tenir quatre mesos"

Fins i tot critiquen les condicions de la productora, “que no eren les habituals per a una sèrie d'aquestes característiques”. "Els terminis, per exemple, eren inviables", afirmen. "Per part de la prelatura es va decidir no participar en allò que era un producte creat des d'un marc previ i amb un biaix que només es volia confirmar, on no hi havia hagut cap desig previ de manifestar un diàleg".

"Hauríem participat amb molt de gust en el procés, però només se'ns va oferir la possibilitat d'una rèplica a l'últim moment", reiteren, cosa que ha rebatut Terribas al programa de Basté. "Van tenir quatre mesos per citar-me a Roma", ha assegurat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona