«Totes les que som aquí hem somiat que arribés aquest moment». La base gironina Marta Xargay gaudeix a Rio de Janeiro d'una experiència que anhelava viure des de feia molt temps. D'ençà que de petita va començar a jugar a bàsquet al pati de l'escola Vedruna i veia els Jocs Olímpics per televisió amb la seva família. Amb encara no 26 anys, Marta Xargay ho ha aconseguit gairebé tot. Va jugar a l'elit amb l'equip de la seva ciutat (Uni), es va fer gran a Salamanca guanyant l'Eurolliga amb el Perfumerías, ha estat campiona d'Eurocopa i subcampiona del Món amb Espanya, ha jugat en un gran del bàsquet continental (Praga) i ha estat protagonista de la WNBA amb Phoenix Mercury compartint vestidor amb Taurasi o Griner. Xargay ha vist com se li complien molts somnis en el món del bàsquet, però li faltaven uns Jocs Olímpics.

Aquest passat febrer, quan va venir a Girona per jugar un partit d'Eurolliga a Fontajau amb la samarreta del Praga, li brillaven els ulls quan sentia parlar dels Jocs Olímpics. «Tothom parla tan bé dels Jocs que realment em fa molta il·lusió anar-hi», explicava en una entrevista envoltada dels dissenys que ella, la seva germana (Txell) i la mare de les dues (Montse) venen a la botiga del carrer del Nord (Unaunica). Aquell dia, ara fa encara no sis mesos, Xargay encara no sabia que podria complir el seu somni olímpic -Espanya va jugar el preolímpic el juny a Nantes-, però la gironina tenia clar que per ser als Jocs renunciava a qualsevol mena de descans. I així ha estat: un estiu de bàsquet.

Marta Xargay ja és a la Vila Olímpica de Rio de Janeiro, va arribar-hi aquest cap de setmana amb el primer contingent d'esportistes espanyols, després d'haver empalmat gairebé sense descans el seu debut a la WNBA del passat estiu, la temporada europea amb Praga, el preolímpic de Nantes i sis partits aquest juliol amb Phoenix Mercury abans d'incorporar-se a la preparació de la selecció espanyola per afrontar els Jocs aprofitant que la lliga nord-americana s'atura per la cita olímpica. «I quan acabin els Jocs tornaré a Phoenix per jugar la segona part de la temporada a la WNBA. Els Jocs em fan molta il·lusió i no me'ls voldria perdre. És una oportunitat única per a qualsevol esportista, compartir experiència amb grans estrelles d'altres esports, gent que són ídols...», explicava Xargay al febrer sobre un estiu en què encara ha hagut d'entrenar uns dies a Menorca en un campus de Ricard Casas.

De Phoenix a Madrid per preparar uns dies els Jocs i ara ja a Rio de Janeiro. Les concentracions amb Espanya no esgoten Xargay que, des de Brasil i en declaracions a la pàgina web de la Federació Espanyola, deixa clar que «a la selecció hem passat de ser companyes a amigues. Ens ho passem molt bé juntes, riem molt i quan estem un temps separades ja ens trobem a faltar. Gaudim de cada dia de la concentració». Diumenge, a un quart de set de la tarda hora gironina, Espanya debuta contra Sèrbia, actuals campiones d'Europa, en l'inici d'un complicat camí que, però, ningú descarta que acabi amb Espanya ocupant algun dels dos lliures del podi (el primer està reservat per als Estats Units). «Somiar és de franc però jo diria que hem d'anar partit a partit i el que hagi d'arribar ja arribarà», avisa Marta Xargay.