El belga Greg Van Avermaet va atrapar al costat de la platja de Copacabana una medalla d'or en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro tan afortunada com merescuda, ja que va ser un dels ciclistes més brillants en la part decisiva d'una prova de 237 quilòmetres duríssima i en la qual el van acompanyar al podi el danès Jacob Fuglsang i el polonès Rafal Majka. A Van Avermaet, i també a Fuglsang, el va beneficiar una caiguda a 12 quilòmetres de la meta de l'italià Vincenzo Nibali i el colombià Sergio Henao, acompanyants de Majka en el trio capdavanter que anava camí de repartir-se les medalles.

Joaquim Rodríguez, cinquè

El català, Joaquim Rodríguez va intentar salvar, en la seva primera i última participació en uns Jocs, en una cursa esdeveniment que serà probablement l'última de la seva carrera professional, la decepció espanyola i va acabar cinquè superat per Julien Alaphilippe en l'esprint del grup perseguidor dels tres primers, però un lloc de finalista sap a poc a una selecció que aspirava a l'or i tenia en Alejandro Valverde al principal favorit en les seves files.

Però al corredor murcià no li van funcionar les cames, no va tenir inconvenient a reconèixer-ho al final de la cursa, i va intentar donar un cop de mà a Purito, al final sense massa èxit. En l'esquadra de Javier Mínguez va destacar especialment Jonathan Castroviejo, que es va buidar durant 180 quilòmetres perquè els seus líders aprofitessin una oportunitat que al final no van acabar de plasmar.

Van Avermaet (Lokeren, 1985) va donar un recital en els últims 20 quilòmetres, només comparable al de l'italià Vincenzo Nibali, que apuntava a or però que va acabar per terra. En un gran moviment tàctic, en la segona baixada a 22 quilòmetres de la meta, Nibali es va veure en un grup de dotze corredors, amb dos compatriotes i sense espanyols ni l'altre gran candidat al triomf, el britànic Chris Froome. Al final, tot es va decidir en els últims metres.