Usain Bolt, l'atleta més carismàtic del món, va obtenir una rotunda victòria la matinada d'ahir a la final de 200 metres amb una marca de 19.78 i es va penjar la seva vuitena medalla olímpica d'or, camí del triple-triple. I és que aquesta passada matinada Bolt ha disputat la final del 4x100 amb Jamaica i, molt probablement, s'ha penjat un nou or, el novè consecutiu després de participar en els Jocs de Pequín, Londres i Rio en les curses de 100, 200 i 4x100. L'astre jamaicà es va fer acompanyar al podi pel seu amic, el canadenc Andre de Grasse (20.02), i pel francès Christophe Lemaitre, que es va emportar el bronze amb la mateixa marca (20.12) que l'espanyol Bruno Hortelano va fixar en la primera ronda com a nou rècord d'Espanya.

Aclamat per la multitud, que aquesta vegada, a diferència de la final de 100 metres, no va omplir per complet les grades de l'estadi olímpic, Bolt va oferir al món l'enèsima mostra de superioritat en l'esprint, ja sigui el pur o el sostingut, tot i que no va poder regalar als seus incondicionals la gran marca que pensava. Salvada sense contratemps la sortida, la seva fase de la carrera més feble, Bolt va anar guanyant terreny al revolt i va arribar a la recta dos metres per davant dels seus adversaris, als quals no va concedir la menor opció.

De Grasse, que havia estat bronze a la final de 100, va millorar en 200 un esglaó al podi d'honor, avançant en els últims metres el nord-americà LaShawn Merrit, mentre per darrere va progressar també Lemaitre fins al tercer lloc. Des de l'or del grec Kostas Kenteris a Sydney 2000 cap altre velocista de raça blanca havia pujat al podi olímpic en 200 metres.

Si Bolt abrigava encara alguna esperança de batre un nou rècord mundial, estava pensant en el 200, la distància en la qual la seva tipologia (1,95 d'estatura, 94 quilos) el converteix en pràcticament imbatible. A l'abric d'una fallada en la sortida, la mitja pista li concedeix un marge suficient per a la correcció. El 2009 a Berlín Bolt va establir el record mundial dels 200 en 19.19 però a Rio no l'ha pogut superar, en part, per unes condicions metereològiques no del tot addients.